CAP
m. | ||
Part destacada o principal. Part de començament o d’acabada d’una cosa.
1 vitic. Tros de verga que en podar es deixa amb dos borrons.
2 vitic. cap de brot: Gemma terminal.
3 meteor. Cap de núvol. Núvol solt.
4 meteor. Cap de boira. Cap de núvol.
5 meteor. Cap de bou. Bassetes, altocúmulus, núvols format per elements en forma de còdol.
6 meteor. marin. Cap de frau: vent terral.
7 meteor. Cap de grop. Núvol amenaçador.
8 marin. Corda per amarrar.
9 marin. Cap de palangre. Gassa de mà feta a una corda.
10 marin. Cap de respecte. Garlí, corda que forma el palanquí, ormeig per treure embarcacions.
11 castell. Cap de colla. Entre els ↑xiquets, el que porta la direcció d’una colla.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Vida marinera: 282 «cap de frau: vent procedent de terra, amb força.»
Garcia Vida marinera: 282 «cap de palangre: gassa de mà feta a una corda.»
Garcia Vida marinera: 282 «cap de respecte: ‘garlí’»
Giralt Voc.viña, 9: Cap de brot: Yema terminal. «se dirigiran les polvoritzacions als caps de brots o parts tendres.»: Josep M. Riba Datos sobre el preu de producció del vi en el Penedès baix (Barcelona, 1908: 92).
Manent núvols Pdès., 36: «Cap de grop: Un castell (núvol) amenaçador el consideren a Bonastre.»
Manent núvols Pdès.: 36-37 «Cap de boira: Un núvol solt que pot assenyalar canvi de temps o pluja. Recollit a la Joncosa, Sant Quintí de Mediona».
Manent núvols Pdès.: 36 «Cap de bou: És una mena de bassetes (núvol). Recollit a Mediona.»
Manent núvols Pdès.: 36-37 «Cap de núvol: Un núvol solt que pot assenyalar canvi de temps o pluja. Recollit a Albinyana, l’Arboç, Avinyonet, la Bisbal, Bellvei, les Cabanyes, Calafell, Canyelles, Cubelles, Font-rubí, Gelida, la Gornal, la Granada, Llorenç, els Monjos, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Pacs, Pla del Penedès, les Peces, Pontons, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Pere Molanta, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Vicenç de Calders, Santa Fe, Santa Oliva, Subirats, Torrelavit, Torrelles de Foix, el Vendrell, Vilafranca i Vilanova.»
Mèlich Glossari Calafell: «Cap: Corda per amarrar».
Sadurní Vocab. vinyater. Cap:Tros de sarment o verga vella, amb dos borrons vistos, que el podador deixa perquè treguin nova producció.
CITACIONS LITERÀRIES:
Ramon Carro vi 9: «si el vols, vine fins el cap de les cases i discutirem la jugada.»
Garcia Vida marinera: 195 «Anys enllà, va aparèixer un cap d’olla, de la família de la balena».
Sadurní Vocab. vinyater. Cap:Tros de sarment o verga vella, amb dos borrons vistos, que el podador deixa perquè treguin nova producció.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC Cap 4 1 m. Punta, extrem, d’una cosa, especialment l’extrem superior. 13 1 m. i f. Persona que ocupa el primer lloc, que presideix o té a les seves ordres els altres. 15 m. Cap d’olla Mamífer cetaci, de 6 o 7 metres de llarg (Globicephalus melas).
DCVB 1 Cap m. IV. || 1. El personatge principal d'una empresa, ocupació o col·lectivitat... V. || 1. La part més alta d'una cosa... || 2. La part anterior, per on comença una cosa... || 3. La part final, per on acaba una cosa... || 4. Extremitat, en general; part per on comença o acaba una cosa... VI. Forma part del nom de molts d'animals...
DCVB. CAP D’OLLA. m. a) Mamífer cetaci de la família dels delfínids: Globicephalus melas (Mall., Men.). Té el cap molt rodó, el cos estret i llarguer, les aletes pectorals molt llargues; és de color negrós amb una retxa blanca pel llarg en el ventre; té devés quatre metres de llarg. b) Mamífer cetaci de la família dels delfínids: Phocaena communis (Mall., Men.). Té una llargària de dos o tres metres, el cap rodó, el cos fusiforme, l'esquena negra amb lluentors verdoses o violàcies, i el ventre blanc.
