CÀNTIR DE VILAFRANCA
m. | cobert. | |
Càntir de terrissa negre que es fabricava a Vilafranca.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Josep M. Feliu Roca Santa Maria de Vilafranca, p 211: «fragments de ceràmica que n’inclouen de grisa ‒coneguda com càntir de Vilafranca‒».
Antoni Ribas, Santa Maria de Vilafranca, p 284: «una gran nau fosca, enguixada i pintada de color negrós ‒”de càntir de Vilafranca”.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Arasa El Barrinarire (28/8/2017) «Els càntirs de terrissa negra de Vilafranca havien gaudit de fama merescuda. Tal va ser el seu prestigi que el dramaturg i poeta Frederic Soler i Hubert (1839-1895), més conegut com Serafí Pitarra [...] els va dedicar una peça teatral “Los Cantis de Vilafranca, comedia en un acte y en vers”.[...] El protagonista es diu Isidro [...] En una de les escenes l’Isidro, resumeix les virtuts dels càntirs penedesencs: “i com que és de Vilafranca, te l’aigua fresca y es bo”. [...] Els càntirs negres vilafranquins estaven decorats amb línies incises o amb cordons i flors, i segons en Pere Planes -el darrer terrisser- se’n feien de bombats, de plans, de gerreta, d’engany, del drac alat, i és guarnien amb diferents decoracions. L’Isidro de “Los cantis de Vilafranca” en descriu uns, amb un català poc normatiu: ”n’hi avia uns / que ja ara s’en fan pochs / que tenian tot per sobre / bestias com serps i dragons / fets de la pasta del canti / Deixavas tu llibre ‘l broch / y… guapamente…bebias- que ningu ha begut millor./ Pero sens pensá ‘l tapavas per fe ‘l raig mes prim y !Adios¡/ Las serps i els dragons rajavan / y et deixaven com un xop”. [...] Una de les utilitats dels càntirs, a les que fa referència l’Isidro, ja fa anys que van desaparèixer del programari tradicional. “Desprès quant algú ‘s casava / se’n trencavan vuit o nou. / Desprès va deixar de ferse / y ara, no s’hi fa de bo / sino que quant algun viudo se casa per segon cop / li fan esquellots trencantni / a devant d’ell, qui mes pot.”
Estalella. Auca Forn Sant Joan: «Si per coses catalanes, | barretines i sardanes, | per coses vilafranquines, | cantirets i coques fines. | Per Vilafranca i sos contorns | ja s’han apagat els forns...»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC Càntir 1 1 m. Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, de vidre o de metall, habitualment amb ansa, broc i galet. Agafa el càntir i ves a la font. Omplir el càntir al torrent.
DCVB. 1 Càntir 1 1 m. Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, de vidre o de metall, habitualment amb ansa, broc i galet. Agafa el càntir i ves a la font. Omplir el càntir al torrent.
