CANET
m. | joc. | |
Joc d’atzar en què un jugador que fa de banquer paga o cobra les postes que es fan sobre una carta segons la coincidència amb les cartes que s’han tret anteriorment.
CITACIONS LITERÀRIES:
Guimerà II Poesies, 66: «Per cullir... una carta en el canet».
Ramon Carro vi 3: «a la taula de l’esquerra jugant al canet»; 8: «Ja tinc canet de deu i només falta el cavall; ningú hi vol? ―Si tots hem quedat pelats. Amb un canet d’onze, rep tothom» ... «Ja n’has fet dos de canets d’onze amb el sis.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. canet1 m. Joc d’atzar en què un jugador que fa de banquer paga o cobra les postes que es fan sobre una carta segons la coincidència amb les cartes que s’han tret anteriorment.
DCVB. 2 Canet m. Joc de cartes en què el qui les dóna es queda amb la primera que gira, i els altres jugadors poden apostar sobre cadascuna de les que es van girant a partir de la segona, i en què, cada vegada que es gira una carta d'igual valor que una de les girades anteriorment, el banquer guanya les postes que hi ha a favor d'aquesta, si no és que aquesta sigui la del banquer, car en aquest cas el banquer ha de pagar totes les postes;
