f. | topon. agric. marin. | |
1. Departament de les cases de pagès, amb entrada a part, que serveix de graner i de magatzem de les eines.
2. Barraca a la platja on els pescadors guarden ormeigs i altres estris.
Les Botigues és un nom de lloc d’origen mariner que encara podem sentir a Altafulla, a Calafell, a Creixell, a Sitges...
INFORMACIÓ LÈXICA:
Amigó, Onomàstica Tamarit, 77: «A tots els llocs de pescadors, les botigues ―algun cop dites botigues der mar― són petits magatzems, a la platja, per guardar els ormeigs».
Carbonell. Noms de lloc Vilanova, p 249: «hi havia cases i botigues de pescadors, on es guardaven ormeigs i estris de les barques».
Garcia Soler, Vida marinera, 281: «botiga: magatzem, als baixos de les llars marineres, on el pescadors tenien els estris de pesca, nanses, xarxes, etc.»
Gual, Torredembarra memòries, 45: «Quan es van fer les primeres construccions al bari de pescadors, en principi no pas vivendes, sinó les botigues per desar aparells de pesca»; 59: «Només hi havia les botigues on els pecadors guardaven els ormejos de pesca».
Miret Mestre, Litoral penedesenc, 156: «L’origen d’aquests barris de pescadors van ser les anomenades botigues de mar, que eren petites cases on es resguardaven bots, arreus i ormeigs de pesca...»
DCVB. BOTIGA. f. Departament de les cases de pagès, on guarden el gra i certes eines (Vilafranca del Penedès, Manacor, Santanyí). En el Penedès la botiga conté els graners fets amb unes mitjanades baixes, per damunt les quals tiren el gra i el treuen per baix per un forat que es tapa amb una portella.
«Les Botigues de Calafell... Inicialment es construïren les botigues per a guardar-hi els ormeigs de pescar...» a Calafell, full guia d’excursions a peu, IEP, 1982.
Alemany i Moya, Joan “L’emblemàtic Bar Rossegall”, apud Esquerda Vilageltrú, p 405: «solien reunir-se en un petit i abandonat local de les botigues marineres».
Barral, Carlos (de Catalunya des del mar) apud Esquerda Vilageltrú, p 169: «Vilanova... hi havia les cases dels pescadors, les botigues dels peixaters... S’hi barrejaven les botigues de mar, com les nostres de Calafell».
Carbonell Rovira, Humor Vilanova: «En certa botiga de la platja, al redòs d’un típic terrat, vivia en Jordi, brau pescador de molta anomenada...»
Carrero, Història Club: ...els pescadors propietaris de les botigues de vora mar, construccions d’una o dues plantes normalment, en les que llurs usuaris hi desaven els ormejos. Darrera la línia d’aquestes botigues de mar s’estenia en el que avui és el barri marítim un gran aiguamoll, ...
Esquerda Vilageltrú, p 399: «Des de la fundació de Vilanova, la platja era poc o molt poblada amb magatzems i botigues».
Llorac, Creixell, 49: «Creixell... Al segle XIX i principis del XX hi ha constància d’haver-hi mariners, els quals guardaven els seus estris a les Botigues de Mar, però degut a la poca comercialització de la pesca anaren abandonant el litoral creixellenc per a establir-se a Sitges, Vilanova i la Geltrú, Calafell i Torredembarra, sols restà un reduït nucli de pescadors el qual desaparegué definitivamwe3nt el 1944».
Nostra Mar 1, p 29: «(Calafell) en aquell temps no hi havia més que quatre botigues comptades per posar els arreus i baixar les dones a remendar o per fer ranxo el dia de burro».
Carbonell Virella, Toponímia Vilanova Cubelles, 56: «Les Botigues de Mar... Eren magatzems o barraques dels pescadors i mariners, situades a les platges de Vilanova i de la Geltrú (també n’hi havia en els municipis veïns), documentades ja al segle XV. Denominació encara vigent entre la gent del barri de Mar.»
Comes / Gual, Mar pescadors. 14: «Baix a Mar va tenir el seu origen en la construcció de botigues per guardar els pescadors els estris i ormejos de pesca, d’aquí ve que antigament aquest barri mariner es conegués amb el nom de Botigues de mar.»
Gómez Granés, Torredembarra A a Z, 14: «El barrio marítimo fue en un primer momento conocido como “les botigues de Clarà”, ya que los primeros habitantes de Clarà tenian allí los aparejos y utensilios de pescar»
Llorac, Creixell, 23: «Creixell... L’antic barri de les Botigues de Mar es troba entre els aiguamolls i el torrent de la Murtra».
Llorac, Creixell, 159: «(Creixell) A la platja hi trobem un grupet de cases juntes, conegudes per les Botigues de Mar... La construcció més antiga data del segle XVIII, que és l’època en que es formà aquesta petita barriada marinera on els pescadors guardaven els estris de pesca.».
DIEC. BOTIGA. 3 2 f. Lloc a la planta baixa d’una casa de pagès on es guarden queviures i algunes eines. 4 1 f. Construcció petita, vora la costa, destinada a guardar-hi ormejos i accessoris de la barca i, eventualment, a viure-hi o a passar-hi l’estiu.
DCVB: Del llatí apothēca (gr. ἀποθήκη), pronunciat apothica en el llatí vulgar.