SEGARRETA
m. i f.
| vitic. meteor. local. | |
1 m. gentil. ↑Segarrenc, ↑segarrenca, procedent de la Segarra.
2 m. vitic. Treballador temporer llogat per la verema.
3 f. meteor. local. A la rodalia de la Llacuna, boira gebradora procedent de la Segarra.
4 f. pl. meteor. local. En alguns llocs, dit dels corrents ventosos de tramuntana.
COMENTARIS:
Josep Estalella Obra dispersa: 78 «els veremadors, que per més que vinguin de València i Aragó encara en diem segarretes, perquè abans de facilitar-se les comunicacions amb aquelles llunyanes terres procedien preponderantment de la veïna Segarra... Observi’s de pas l’arcaisme del nom “segarreta” per designar el segarrès, forma, aquesta última, que apliquem al vent que ve de la Segarra».
INFORMACIÓ LÈXICA:
Narcís Bas La Nari, p 236 nota 61: «Els segarretes: Nom que rebien els temporers que, procedents de la Segarra, es llogaven com a veremadors al Vendrell.»
Manuel Benach Vilafranquins p 146: «Els Segarretes: com se sap, son homes forasters, abans vinguts de la Segarra i després d’altres llocs, més llunyans, que es passegen per la vial a l’hora de les veremes.»
Emili Giralt Voc.viña, p 131. SEGARRETA. Nombre con el cual se designan en el Penedès a los vendimiadores forasteros, por la razón que antiguamente procedían casi todos de la vecina comarca de la Segarra.
Rodolf Llorens La ben nascuda, p 247-48 «Mots purament de Vilafranca que també diu són: ... segarreta per a designar el veremador foraster».
Albert Manent Nuvols Camp Tgna. p 65: «la segarreta: boira gebradora que ve de Santa Coloma de Queralt. Recollit a Querol. Les segarretes ho diuen al Pont d’Armentera quan fa tramuntana».
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova: «Segarreta, ‘temporer en temps de collita’ que, procedent de la Segarra, començava fent de segador i acabava fent de veremador a mesura que anava desplaçant-se des de l’interior del país fins a la costa».
Miquel Raventós Records adolescència, p 41: «recordo aquelles colles que venien a segar i veremar, de fora, que en dèiem “segarretes”.»
Pere Sadurní Vocab. vinyater, p 67: «Segarretes... eren pagesos de la Segarra que vingueren molts anys a veremar...»
Apud Lluís Tetas, 28/11/2013: «El Labriego 1885: "sagarretes" (veremadors temporers)”»
Enric Tomàs Actes V Seminari Història IEP, p 297: «Els segarretes, el nom penedesenc dels obrers temporers».
CITACIONS LITERÀRIES:
Josep M. Recasens “La vrema”, dins La Violeta. Certamen literari musical (1904), p 101: «Envestint fondalades i carenes, | llargs estols, botzinant ruda cantúria, | davallen fins al pla: | Són els braus segarretes que, a dotzenes, | lluny dels tàlems ufans de la boscúria | se’n van a treballar...»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
AGUILÓ. SAGARRETA. Natural de la Segarra. SEGARRETA. Natural de la Segarra, parlar de la Segarra.
DCVB. SEGARRETA. m. i f. i adj. Segarrès.
DIEC. SEGARRENC -A 1 adj. i m. i f. Natural de la Segarra. 2 adj. Relatiu o pertanyent a la Segarra o als seus habitants.
