m. i f.
| vitic. | |
Treballador temporer llogat per la verema.
Estalella Obra dispersa: 78 «els veremadors, que per més que vinguin de València i Aragó encara en diem segarretes, perquè abans de facilitar-se les comunicacions amb aquelles llunyanes terres procedien preponderantment de la veïna Segarra... Observi’s de pas l’arcaisme del nom “segarreta” per designar el segarrès, forma, aquesta última, que apliqum al vent que ve de la Segarra».
INFORMACIÓ LÈXICA:
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova: «---, ‘temporer en temps de collita’ que, procedent de la Segarra, començava fent de segador i acabava fent de veremador a mesura que anava desplaçant-se des de l’interior del país fins a la costa».
Raventós Records adolescència, p 41: «recordo aquelles colles que venien a segar i veremar, de fora, que en dèiem “segarretes”.»
E. Tomàs Actes V Seminari Història IEP, p 297: «Els segarretes, el nom penedesenc dels obrers temporers».
Carbonell Noms de lloc Vilanova, p 115: «durant una època els “segarretes” (colles de veremadors)».
DCVB. SEGARRETA. m. i f. i adj. Segarrès.