CARAMEL
m. | carn. local. | |
Rei del carnaval infantil vilanoví.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Brotons, Lèxic carnavalesc, 358: «És aquest un element indispensable per al diumenge de carnaval. De petits sempre n’havíem dit [karmélu], amb l’inconfusible vocalisme vilanoví i l’elisió de la segona vocal neutra àtona característica d’una part del català central (cf. cargol, carbassa, vritat, tronja...). Així ho recull l’Alcover-Moll: caramel·lo [fon. kəɾmέɫɫu (or.)], i diu que prové del castellà caramelo. Avui dia ha estat reemplaçat pel normatiu (i ultracorrecte) caramel (Alcover-Moll: «la forma ‘caramel’ no és popular, sinó adaptació literària moderna per eliminació de la –o final del mot castellà»), fins al punt que el carnestoltes infantil és conegut com a Caramel («l’arribada del Caramel»). Avui dia, entre les noves generacions de vilanovins la forma normativa ha desplaçat la genuïna.»
