GAU
m. | caract. | |
Persona que va a la seva, insolidària.
COMENTARIS:
Probablement que l’accepció del DCVB de gau ‘poll del cap’ pot estar a l’origen de l’aplicació que es feu a Vilanova d’aquest mot per a qualificar els qui acusaven d’aprofitar-se dels altres.
CITACIONS LITERÀRIES:
GARCIA Vida marinera: 69 «vingueren uns anys de forta enemistat, entre els gaus, que fou el nom que donaren als del motor, i la majoria de la platja»
GARCIA Vida marinera: 69 «Els patrons escindits foren, doncs, coneguts ... amb el nom d’els Gaus. El nom venia... del que era donat a uns homes, pidolaires i de mala jeia... gens recomanables... és probable que sigui una degeneració del nom de l’ocell gaús (plural gaüssos), conegut més popularment per duc, au de presa molt grossa»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. GAU. 2 m. Poll del cap, en l'argot dels malfactors (Vallmitjana Crimin. 59).
