m. meteor. agric. | ||
Vent que perjudica la collita.
No podem situar el buida-sacs a la rosa dels vents, perquè l’únic que veiem segur és que, per la informació recollida i segons el lloc i el calendari, amb aquest nom designem qualsevol corrent d’aire que sigui perjudicial i en això, hem de convenir que el nom és prou expressiu.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer, Abecedari Festa Major, 48: «A les terres del nord del Penedès amb el nom de Buida-sacs popularment es coneix un vent d’estiu força dolent ja que pot fer perdre les collites de cereal.»
Bàyer, Vents: «A Miralles ens expliquen que quan bufa el buidasacs (SE) es poden sentir les campanes de la Llacuna, i que ben segur que al cap d’una estona ja plou. D’aquest mateix buida-sacs (NE, S, NO) (la gent no es posa d’acord), a la Llacuna ens diuen que a primers de juny és molt calent i les espigues s’assequen i es buiden.»
Manent, Núvols Penedès, 73: «Buida-sacs: De fet és el gregal. A la Bisbal diuen que maleja el blat i l’ordi i al Vendrell que matava els polls. Recollit a Albinyana, l’Arboç, Calafell (on diuen que és el llevant), Cubelles, Cunit, Moja, Pontons, Sabanell. Sant Pere de Ribes, el Vendrell i Vilanova i la Geltrú.»
Sadurní, Retalls folkl., 139: «Del vent de llevant també en diuen... buida-sacs, ja que al mes de maig asseca les espigues.»
Sadurní Vocab. vinyater, 8: «Gregal... Al mes de maig, asseca els sembrats (“buida-sacs”)»
Veny, Llengua Penedès, 89: «L’obra de Sadurní... mostres d’expressivitat, com el buida-sacs ’vent que al maig asseu els sembrats’».
Vives Milà, Coses abans, 43: «Xaloc. Vent humit i salat... (dit buida-sacs, doncs si bufa en temps de la brosta i les flors, i si ho fa quan els sembrats de cereals comencen a granar, els blama)».
DCVB. BUIDA-SACS. m. Vent del SE., calent, que rosteix el blat i fa malbé la collita (Tarr., Sta. Col. de Q., Alcalà de X., etc.).