CAPGRÒS CAPGROSSA
1 adj, Que té el cap gros
2 m. i f. folk. Membre dels seguicis festius, dotat d’un grotesc cap de cartró.
3 m. zool. ↑Cullereta.
4 m. zool. Mixomatosi, malaltia dels conills.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major, 54: «Amb aquest nom s’ha volgut distingir unes determinades figures del Ball dels Nans, tot i que popularment es fa servir per anomenar a uns i altres ja que tots porten un cap de cartó pedra»
Roig Masllorenç, 55: «... d’aquest malaltia infecciosa dels conills en dèiem del “cap gros”».
Vilà Sitges festa major, p 25: «Capgrossos o nans que salten i es mouen a l’aire d’algun músic desaparellat. Van darrera dels gegants sense cap odre ni concert.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Estalella Auca Festa major. «Hi haurà caps grossos pels nanos | i gitanes pels gitanos.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1 CAP 1 || 8. Cap gros: a) Larva de granota (Empordà, Berguedà, Ripollès, Plana de Vic., Barc.).
DIEC. CAPGROS -OSSA. 1 1 adj. Que té el cap gros. 1 2 m. Nan: Figura folklòrica formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que li dona l’aspecte de curt de cos.
