FER CAPOT
loc, | joc. | |
En el joc de manilla, aconseguir totes les bases un dels dos bàndols.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Miralles Castellers Vilafr. 1, 184: «capot, en el joc de la manilla, és fer totes les bases un dels dos bàndols)»
CITACIONS LITERÀRIES:
Miralles Castellers Vilafr. 1, 184: « Fou un mal dia per als de Valls, que no pogueren fer cap castell. Recordo que a la tarda vaig trobar l’amic Barrufet, el qual, a més de ser un bon cap de colla, era un excel·lent jugador de cartes i vaig dir-li en to amical: “avui us hem fet capot”. Ell, també, mig rient, em contestà: “Si, si, és veritat”»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CAPOT. m. || 4. Jugada de cartes en què un jugador fa totes les vases i deixa l'altre sense fer ne cap; cast. capote. Donar capot (a algú): no permetre-li fer cap vasa en el joc de cartes.
DIEC. CAPOT2 m. fer capot [o donar capot] En certs jocs de cartes, un jugador, guanyar totes les bases o un nombre determinat de bases al final del joc.
