CAIO CAIA
adj. | caract. | |
Que fa de bon veure i causa una impressió agradable.
COMENTARIS:
Muntaner Peculiaritats Sitges, 200: «caio, -ia -Bonic. ‘És la noia mes caia del poble’. Paraula que, segons el DCVB, és pròpia de Barcelona, la Selva, el Lluçanès i l’Empordà, però que també es diu al Penedès, almenys a Sitges. Segons Coromines al DECLC caio és el mot provençal gai, catalanitzat. Jo diria que alguna vegada he sentit dir, també, a Sitges, gaio, però no en tinc seguretat.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Beneyto Locucions, 248: «Ésser caio. Persona eixerida, de bon veure. També amb la forma femenina «caia», és forma poc documentada i no consta al Penedès, on l’hem sentit (Alcover,1962).»]
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Beneyto Locucions, 248: «Ésser caio. Persona eixerida, de bon veure. També amb la forma femenina «caia», és forma poc documentada i no consta al Penedès, on l’hem sentit (Alcover,1962).»]
