BLANQUER BLANQUERA

m. i f.

indust.

Fon.: [bləŋ’ke] [bləŋ’keɾə]

Persona que té per ofici adobar pells.

INFORMACIÓ LÈXICA:

DCVB. BLANQUER, -ERA || 3 m. Qui té per ofici assaonar les pells (Olot, Igualada).

LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DIEC. BLANQUER, BLANQUERA m. i f. Persona que té per ofici adobar pells.