PÈLEC
m. | topog. | |
(Variant: pèlig) 1. Toll, clot d’aigua embassada. 2. Clot pregon en un corrent d’aigua.
COMENTARIS:
El diccionari normatiu ha admès les dues formes pèlag i pèlec per a diferenciar el concepte geogràfic de “mar” i el tradicional penedesenc de “toll” respectivament.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aguiló Dicc.:PÉLACH. (Garraf, Camp de Tarragona): bassal, bassal d’aigua.
Aymerich, Pregó Sant Fèlix: «Els trets distintius de la comarca arriben fins i tot a algunes peculiaritats lingüístiques... I per això, també em va sorprendre trobar algunes paraules i expressions que no havia escolat mai. Aquí ... un toll o bassal d’aigua és un pèlag ...»
Bàyer / Guasch, Itineraris Gaià Foix Anoia, 130: «l’extracció de mineral ha afavorit la creació de nous hàbitats com ara... algun pèlag amb boga i canyís.»
Caballero, Pèlags: «... L’Alcover-Moll és qui ens dóna l’accepció penedesenca del mot: “Toll, massa d’aigua embassada”... per a qui la paraula li soni estranya, toll, bassal, gorg, bassa, bassiot, xopina... L’anomenat ara Parc dels Talls consta de cinc pèlags, quatre contenen aigua i un és sec. De fet, dir-ne “pèlag sec” sembla una contradicció… Els pèlags amb aigua són el Pèlag Llarg..., el Pèlag Fiol (on no hi veiem aigua, però si canyís que denota que hi ha aigua malgrat la poca fondària) i el Pèlag Petit... El darrer és el Pèlag Gran.»
Cruañes, L’Arboç, 74: «aiguamolls i pèlags de la riera».
Cuscó, Mirar parlar Penedès, 260: «Gaietà Vidal i de Valenciano Rosada d’estiu. En aquí, el mot «pèlag» Vidal i Valenciano l’usa per definir un Penedès vist de dalt mentre marxen les boires i es va despertant en el fons de la depressió geogràfica que és aquest territori que habitem. En un sentit metafòric a partir de «pèlag» com a «mar profunda». De la mateixa manera, per exemple, que a vegades es va usar com indret profund on naix la tristesa («pèlag de tristesa»). És a dir, no l’usa en el sentit habitual amb què el mot ha quedat inscrit en el parlar penedesenc.»
Excursions Penedès 66: «baixem cap a la riera, que travessem a gual per un sender que en aquest indret es coneix com a Pèlig Gran. El mot pèlig és una variant de pèlag, és a dir, un sinònim de gorg, toll.»
Excursions Penedès. “Olesa / pont Arcada”: «Un pèlag (mot documentat l’any 912), és sinònim de gorg, és a dir, un clot en corrent d’aigua, on aquesta s’entolla. Qui no ha intentat en la seva vida cabussar-se en un pèlag a l’estiu! Bé, uns es banyen en un pèlag i altres en un gorg, que són el mateix.».
Grases, Hores joventut, 259: «comença sobre el gual de Santa Margarida i inclou el riu i tots els pèlacs que hi ha».
Miret Mestre, Ribes paraules: «pèlag, que és el nom d’un bassal o clot d’aigua, especialment els que es formen a les rieres. Antigament, quan les dones anaven a rentar la roba a la riera, eren molt coneguts els pèlags de Sant Pere, de can Puig i d’en Fontanals...»
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova, 59: «pèlags, usat generalment en plural, són els tolls o bassals que quan plou es formen als clots dels carrers de terra batuda’. No és tampoc un vilanovisme estricte i el DCVB d’Alcover-Moll el fa d’ús també a Manresa, Terrassa, el Camp de Tarragona i el Penedès.»
DCVB. PÈLAG (ant. escrit pèlech). m. Toll, massa d’aigua embassada (Manresa, Terrassa, Penedès, Camp de Tarr.).
CITACIONS LITERÀRIES:
Borrego, Penedès llegendari, 85: «”El pèlag de les bruixes”... Unes bruixes van sortir del firmament cavalcant sobre escombres i forques, rient i fent giragonses sobre la superfície del pèlag...»
El Cargol 8/3/2018, p 5: «Els pèlags de Vilobí s’han inclòs en l’inventari de zones humides de Catalunya de la Generalitat. Amb aquest reconeixement, la zona amplia la protecció, a més de la que ja té, en l’àmbit municipal.»
Cuscó, Mirar parlar Penedès, 260: «el filòsof Rodolf Llorens i Jordana (1910-1985), que fa molts anys va descobrir-nos que hi ha un munt de paraules penedesenques que a Barcelona no es coneixen (com després hem pogut comprovar): ... «Pèlag»... »
Rius Morgades, Alt Penedès, 174: «Davant del bonic indret hom veu un pèlag amb la indicació de perill per la seva profunditat»; 175 «la fondària dels gorgs per on salta l’aigua i el pregon pèlag».
Vidal Valenciano, G., Rosada d’estiu, 5: «continuava estesa la boyra... semblava eixir d’aquell pèlech immens...»; 115: «tractantse de parar encordas pera agafar anguilas, o de pescar ab bagarella en los pèlechs de la Noya».
ONOMÀSTICA:
Butlletí Informatiu Municipal de Vilobí del Penedès núm. 40, juny 2012: 8 «evitar el creixement urbanístic dels Pèlags... la problemàtica del que comportaria l’edificació en l’àmbit dels Pèlags»; 9 «Agrupament Escolta Els Pèlags».
Cardús / Coromines / Ribas, Riudebitlles, 15: «Pèlag Bullidor, Bessó, de cal Bielet».
Cruañes, L’Arboç, 30: «la riera de Marmellar... dels pèlags d’aquesta riera hom treia el glaç per omplir el “Pou de glaç” de la vila...»; 48: «a les rieres de Vilafranca no hi passava gens d’aigua i quedaren eixugats també tots els pèlags.»; 226: «el gel que es feia als pèlags de la riera».
Iglésies, Gaià Foix Miralles, 337: «(Mediona) el pèlag de les Bruixes».
Martí Soler, Carrers Vilafranca, 139-140: «... construir un hospital al lloc anomenat Pèlag d’Olesa...»
Martí Soler Carrers Vilafranca, 83: «carrer de Ferran... ens diu Pere Alagret... que el carrer havia estat conegut com a carrerdels Pèlags, sense donar raó del perquè d’aquest nom.».
Pèlag de les Bruixes (Mediona); Pla del Pèlag, (Olesa de Bonesvalls).
Parc dels Talls de Vilobí: Pèlag Fiol, P. Petit, P. Sec, P. Llarg, P. Gran.
Pla del Pèlec, entitat de població d’Olesa de Bonesvalls
Querol, Subirats, 76: «Els pèlags de l’antiga bòbila de Can Rossell... Són dues basses, conegudes com a Pèlag de Dalt i Pèlag de Baix, ovalades i no gaire grans».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. PÈLAG. m. Mar.
DIEC. PÈLEC. m. Toll.
ETIMOLOGIA:
DCVB. PÈLAG, llatí PELAGUS.
Veny, Llengua Penedès, 95: «Etimologies... curiosament el pèlec ‘bassal, toll’ de la vostra comarca és també un derivat de PELAGUS però amb un canvi semàntic particular, car de ‘mar profunda’ ha passat a ‘petit embassament’»
