ADOBAR
v. tr. | (1) ofici. (2) alim. (3 i 6) agric. (4) vitic. (5) adob. (7) indust. | |
1 Posar una cosa malmesa en bon estat. Disposar una cosa per a fer-ne ús..
2 Guisar o preparar el menjar: a) Posar-li greix i ingredients substanciosos per donar-li millor gust; b) Marinar-lo, estovar-lo; c) Assaonar la carn amb sal, vinagre i altres ingredients per a la seva conservació.
3 Posar les figues a tongades dins les senalles, després d’assecar-les.
4 Afegir alcohol al vi per augmentar-ne la força
5 Sotmetre una pell a un conjunt d’operacions i de reaccions per conservar-la i donar-li les propietats i l’aspecte necessaris perquè pugui ésser manufacturada.
6 Posar a la terra fems o altra matèria capaç de fer-la més productiva.
7 En la indústria textil, tractar amb substàncies amilàcies o altres compostos el fil d’ordit quan no té prou consistència per a poder-se teixir.
COMENTARIS:
Al Penedès, l’accepció més corrent és la núm. 1, que equival a la del DIEC que diu ‘posar en bon estat (una cosa malmesa, espatllada)’.
INFORMACIÓ LÈXICA:
AIXALÀ Vendrell Havana, 80, nota: a l’adoba: carn que, un cop fregida, es fa bullir a poc a poc en un suc on s’afegeix, vi, all, ceba, canyella, etc.)»
DCVB. ADOBAR. v. tr. Posar les figues a tongades dins les senalles, després d’assecar-les (Penedès).
EXEMPLES:
(1) El manyà va adobar el pany, que no tancava bé. Fes-te adobar les sabates, que les portes foradades. Aquest rellotge es para tot sovint: l’heu de fer adobar.
(5) Adobar el cuir.
CITACIONS LITERÀRIES:
AIXALÀ Vendrell Havana, 80: «les fondes despatxen bou a la doba.
Cuc a enraonar. El vendrellenc Josep Aixalà parlava del bou a l’adoba que, segons que deia, era la «carn que, un cop fregida, es fa bullir a poc a poc en un suc on s’afegeix, vi, all, ceba, canyella, etc.)».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. ADOBAR v. tr. 1 2 v. tr. Sotmetre (una pell) a un conjunt d’operacions i de reaccions per conservar-la i donar-li les propietats i l’aspecte necessaris perquè pugui ésser manufacturada. Adobar el cuir. 1 3 adobar el vi Afegir-hi alcohol per augmentar-ne la força. 1 4 adobar el fil d’ordit Adobar-lo amb substàncies amilàcies o altres compostos quan no té prou consistència per a poder-se teixir. 1 5 v. tr. Fornir adob (a les terres de conreu). 1 6 v. tr. Marinar, estovar (un menjar). 1 7 v. tr. Assaonar (la carn) amb sal, vinagre i altres ingredients per a la seva conservació.... 2 1 v. tr. Posar en bon estat (una cosa malmesa, espatllada). El manyà va adobar el pany, que no tancava bé. Fes-te adobar les sabates, que les portes foradades. Aquest rellotge es para tot sovint: l’heu de fer adobar.
DCVB. ADOBAR v. tr. || 2. Posar una cosa en orde, així com cal que estigui; cast. disponer, preparar, arreglar, aderezar... Especialment: a) Disposar una cosa per a fer-ne ús. —b) Assaonar les pells, llevar-ne el pèl i fer-los adquirir i conservar la flexibilitat convenient, per mitjà de tanins (com escorça de roure, de castanyer, de sumac, etc.); cast. adobar, curtir. —c) Guisar, preparar el menjar. —f) Posar greix i ingredients substanciosos a un menjar per donar-li millor gust (or., occ.); cast. condimentar —i) Posar a la terra fems o altra matèria capaç de fer-la més productiva (Costa de Llevant, Igualada, Tarr., Valls, Ribagorça, Urgell, Maestrat); cast. abonar... —m) Posar les figues a tongades dins les senalles, després d'assecar-les (Penedès). —n) Impregnar d'adob el fil d'ordit quan pel seu natural no té prou consistència per a poder-se teixir (Pons Ind. text.). || 3. Posar en bon estat una cosa que estava rompuda o espanyada; cast. remendar, recomponer, arreglar. || 5. a) Esmenar, corregir, millorar. b) Evitar o remeiar; impedir un mal. E aquest mal nós no podem adobar sinó per dues maneres.
DCVB. DOBA. f. A la doba: en adob (parlant de carn cuita). Es més correcta la grafia a l'adoba, per esser aquesta paraula derivada del verb adobar.
