QUARTO DE REIXA
m. | constr. local. | |
A Sitges, habitació situada al costat de l’entrada de la casa amb una reixa a la finestra que dóna al carrer.
COMENTARIS:
Per a l’agradosa activitat humana de fer safareig, és a dir, córrer la veu, a Sitges havien instituït per a l’ocasió els quartos de reixa, recintes privats que, des d’una finestra situada a peu pla, permetien als oients entaforats conèixer les imprudents converses dels vianants.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Esquerda, Ciutat record, 70: «una típica casa sitgetana amb quarto de reixa al costat de l’entrada... Si tenim en compte que pràcticament totes les cases sitgetanes tenen aquesta cambra de reixa...»; 93: «De la casa n’hem de destacar l’entrada, un altre dels elements arquitectònics introduït pels americanos juntament al quarto de reixa...»
Roig Raventós, E., Sitges avis, 20: «Les cases constaven de planta baixa, on hi havia... cambra de reixa».
CITACIONS LITERÀRIES:
Esquerda Vilageltrú, p 265: «Xavier Garcia Soler i Xavier Garcia Oujades, escriptors que tenien quarto de reixa a casa.»
Salvador Marsal Recull d’escrits, apud Esquerda, Ciutat record, 71: «A les tardes dels dies de feina, les veureu entaforades en qualsevol quarto de reixa... Han creat una literatura especial que encara no ha estat classificada. Jo gosaria posar-li un nom: literatura de quarto de reixa... Teniu la seguretat que... a l’endemà serà això el tema de totes les converses que se sentiran en tots els quartos de reixa aburgesats del poble.»
Ramon Planes Estudis a Vilanova i la Geltrú, apud Esquerda Vilageltrú, p 182: «M’instal·laven al quarto de reixa, habitació que donava a la Rambla».
