ENLLORAR

v. tr.

ofici.

Fon.: [əɲʎu’ɾa]

Entelar.

INFORMACIÓ LÈXICA:

DCVB. ENLLORAR v. tr. Entelar.

CITACIONS LITERÀRIES:

Garriga, Nadal Pachs, 64: «la xica teula de vidre enllorat que clarejava al bell mig de la negror del baix sostre»