ENCORDA, ENCROSTA
f. | ||
1. Gual fet amb aixada per a desviar un corrent d’aigua.
2. Marin. Art de pesca fluvial que consisteix en una corda provista d’hams.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Excursions Penedès. “Masies Banyeres”. «En aquest pèlags... s’hi feien molts peixos... quan minvava el cabal feien una encrosta un tros amunt i a cops de galleda buidaven els pèlags. Així els era més fàcil agafar els peixos».
DCVB. ENCORDA f. Aparell per a pescar, compost d'un cordill guarnit d'un ham a cada tres o quatre pams, i que es posa subjectat amb pedres dins el riu i serveix per a pescar anguiles o altres peixos (Olot, Rupit, Besalú, Plana de Vic).
Sadurni. Sant Pere, 266: «entrosta: gual fet amb l’aixada, travesser al mig del camí, per conduir l’aigua a un costat. També en deien cavall».
CITACIONS LITERÀRIES:
Vidal Valenciano G., Rosada d’estiu, 115: «tractant-se de parar encordes per a agafar anguiles, o de pescar amb bagarella en los pèlecs de l’Anoia.»
