CORRELÓ
m. | topon. | |
1. Carrer estret.
2. Carreró d'una sola entrada que facilita l’accés a eixides posteriors de les cases.
COMENTARIS:
Mot d’ús corrent en el llenguatge oral a tot el Penedès. El mot correló que s’ha entès com a diminutiu de corral, arrossega una connotació negativa que fa que tingui un ús força restringit en la llengua escrita, tant en la literària com en l’oficial, en favor de la denominació concurrent carreró.
Muntaner, Sitges semàntica, 106: «“Correlons”. A tot el Penedès, i per tant també a Sitges, es fan servir dues paraules sinònimes per a designar un carrer curt i estret, la paraula carreró, diminutiu de carrer, i la paraula correló. Es podria pensar que correló és un vulgarisme, però és al DIEC i per tant forma part ja de la llengua literària. Quina relació hi ha entre carreró i correló? La segona paraula procedeix clarament de la primera per dos canvis fonètics tan normals com són les dissimilacions. En primer lloc, en la paraula carreró concorren dos sons iguals pròxims, les dues vocals neutres amb què es pronuncien la a de la primera síl·laba i la e de la segona. Això va fer que la a es dissimilés en o, i que carreró passés a ser un correró. Hi ha un testimoni d’aquest pas en un escrit sitgetà de finals del segle xix («[...] en l’espay que restava fins al correró [de la Rectoria]», Llopis, 1891, p. 105). Quedaven però encara com a sons pròxims iguals les dues r, i es va produir una nova dissimilació: la segona d’elles es va convertir en l i correró va passar a ser correló. És la mateixa dissimilació que ha fet que la forma literària carrerada hagi passat a carrelada en la parla vulgar («la carrelada para comunicar Terramar con el Autódromo», Eco (1 octubre 1922), p. 3). Ara bé, comparant la paraula carreró amb el seu resultat final, correló, han canviat la a, que ha passat a o, i la segona r, que ha passat a l, però la e no ha sofert cap canvi, i per tant s’ha de seguir escrivint e. Conclusió, la grafia adequada de la paraula que comentem és correló. Cal dir-ho perquè tant el diccionari Alcover-Moll com el DIEC escriuen corraló, amb a. Cert que l’Alcover-Moll (DCVB, iii, p. 573) distingeix entre el significat de ‘corral petit’ i el de ‘carrer curt i estret’, però els inclou tots dos en una mateixa entrada, la de corraló grafiat amb a. I en el DIEC hi ha la paraula corraló amb a, que remet a l’entrada atzucac. Crec que la Comissió Lexicogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans s’hauria de plantejar modificar aquesta grafia que no correspon a la seva etimologia.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Muntaner, Bargallons i correlons: «un correló és un correló tant si té sortida com si no... »
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 201: «Ja en dues ocasions... he fet notar la incongruència de grafiar un carrer estret com a corraló. Els successius canvis fonètics de la paraula han estat carreró > carreló > correló. No hi ha, doncs, cap motiu per a escriure amb una -a- la vocal de la penúltima síl·laba de la paraula. No és el mateix un corraló, amb -a-, que és un diminutiu de corral, que un correló, amb -e-, sinònim de carreró.»
EXEMPLES:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 201: «‘Si agafes el segon correló a la dreta, arribaràs a la plaça’.
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà, Hores vagaroses, 142: «guardaven els carrets en els correlons del Pau Paria o de Cal Cintet»; 145: «la drogueria del Galofrè feia cantonada als corralons del Cintet.»
Bienve Moya Havana Xica, 89: «desplaçat al corraló sense sortida que donava a la Pirelli».
Estudis Altafullencs núm. 37, p 107: «Altafulla... Feia una mica de mandra pujar per l’estret corraló de l’Espinac, ple de cagarades de be del corral de cal Rata.»
Girona Trius, Recorts d’estudi, 38: «Ficat en aquell correló sense eixida».
Massanell, Del meu terrer, 160: «Record de cal Noi-noi: ... La gent, què en sap? Mes jo ho recordo encara | perquè, durant llarg temps, em fou camí | aquell, pel correló, anar i venir | de casa a cal Noi-noi amb el meu pare...»
Miralles Eloi, Castellers Vilafr. 1, 224: «El corraló del darrere del bar del Coro, que dóna al carrer de la Palma, fou durant força anys l’escenari de múltiples assaigs».
Miralles Eloi, Castellers Vilafr. 2, 52: «Un assaig al correló del darrere del Coro...»
Raventós Records adolescència, p 5: «em feien anar a buscar l’home dels nassos pels corralons de Santa Maria»; p 28: «ens reuníem la colla al començament dels corralons de Santa Maria»; p 33: «hi havia uns corralons on hi havia portes podrides i velles... Hi havia un safareig que en deien el Corraló de la Bruixa...».
Sabaté Mill, De prop I: 200 «situada davant mateix del correló que dóna a les finestres de la sagristia...»
Fèlix Simon Paraiso Santa Maria de Vilafranca, p 382: «he hugat a les boles a les places i als correlons»
Joan Solé Bordes Santa Maria de Vilafranca, p 380: «jugava als corralons en tota menade batalles d’infants»
Via Pros, Record de les Cabanyes: «El corredor, el “correló” com en dèiem: un passadís sense sortida ple d’herbes».
ETNOPOÈTICA:
Versots històrics del Ball de Diables vilafranquí: «Donaré un sac de cigrons | als que festegin pels correlons»
ONOMÀSTICA:
Col·lecció “Corraló” d’edicions Vilatana.
Ajuntament d’Igualada, anunci (23/05/2015): «La cinquena edició del “Corraló del llibres oblidats”. Una jornada d’intercanvi de llibres. Tots els carrers s’omplen de llibres per a totes bandes.»
Altafulla (Correló de l’Espinac); Igualada (corraló del Capità Galí; corraló del General Vives); Masquefa (Correló de la Fassina); El Pla del Penedès (Correló de cal Vallès i Correló de cal Surià); Torredembarra (Corraló de Sant Antoni), etc.
Bofarull, Albinyana, 104: «Carreró, dit Corraló de la Plaça...»; 117: «Carreró, dit corraló del Rello...»
Esquerda, Ciutat record, 55: «Arribant al Cap de la Vila... a la dreta trobem el Corraló que ens durà a l’Hort de Can Falç.»; 60: «a la cantonada de la dreta del Corraló amb Parellades...»; 151; «Darrere l’Ajuntament, i entre l’Arxiu Històric Municipal i les dependències parroquials, hi ha el Corraló, el carrer més estret de Sitges».
Gual Gallofrè, Torredembarra Memòries, 102: «una casa del corraló de St. Antoni»
Latorre, Noms Santa Oliva, 19: «El poble devia comprendre un espai ben reduït: ... el Correló...»
Muntaner, Noms de lloc Sitges, 281: «Un carrer petit, travessia del carrer Major, ha tingut fins a vuit noms... En 1927, aquest nom va ser canviat pel de Pau Barrabeig, que encara té. En total sis noms, als quals cal afegir els populars i encara usats de Corraló i de corraló d’en Negret.»
Parés, Diversitat lèxica: «correló: Recollit a Calafell, Canyelles, Cubelles, Cunit, Olivella, Ribes, Sitges i Vilanova.»
Tetas, Noms Vilafranca, 57: «carrer del Campanar... Aquest carrer i el d’Escudellers i el de la Torre, al voltant de la basílica, són coneguts genèricament com els “Correlons”»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CORRALÓ m. Carrer curt i estret (St. Feliu de Llobregat, Duesaigües, Valls).
