ESMOLET
m. | ||
1. ofici. Persona que té per ofici esmolar ganivets i altres eines.
2. caract. Persona espavilada, sobretot un nen.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ESMOLET. m. || 1. Home que té per ofici esmolar ganivets i altres eines. || 2. fig. Individu molt eixerit, viu de potències (Penedès, Camp de Tarr.).
Raventós Records adolescència, p 46: «els esmolets anaven pels carrers amb aquella roda de carret... tenien com una planxa d’acer, feien tombar la roda i posaven la planxa, i grinyolava, fent giic, giic, gic.»
