COPOLL
m. | joc. local. | |
A Vilafranca, baldufa en forma de pera acabada en una punta de ferro, la qual es fa giravoltar imprimint-li un ràpid moviment de rotació mitjançant un cordill anomenat ↑faritzela prèviament enrotllat.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer, Mots penedesencs: «’baldufa’, nom Penedès: copoll (a Vilafranca)».
Llorens, Ben nascuda, 247: «Mots purament de Vilafranca que també diu són: ... cupoll per baldufa ...»
DCVB. COPOLL m. Baldufa, joguina que es fa ballar (Penedès).
DCVB. CUPOLL m. Baldufa (Penedès).
CITACIONS LITERÀRIES:
Grases, Hores joventut, 266: «mentre es bellugava a dreta i esquerra, fent mig tomb de cupoll».
Raventós Records adolescència, p 36: «També jugàvem al carrer... al copoll (baldufa)...»
Vidal Valenciano E., Jochs, 143: «De cupolls o baldufes, ne teníem de totes mides, menes i maneres... Amb los cupolls... hi jugàvem a fer-los ballar...»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. trompa f. || 4. Baldufa, joguina rotatòria amb què els xiquets juguen fent-la voltar vertiginosament (Ll., País Valencià).
ETIMOLOGIA:
DCVB. CUPOLL: Sembla ésser resultat d’una extensió de significat de capoll, que pròpiament significa el cap de dalt de la baldufa, per on aquesta es cordella.
