ESPANTAVAILETS
m. | meteor. | |
Núvols grossos que porten mal temps.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Manent, Núvols Penedès, 45: «Espantavailets: Com espantaporquers (núvol). Les crestes dels núvols, si creixien, plovia. Recollit a Olesa de Bonesvalls i a Sant Llorenç d’Hortons.»
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 205: «espantavailets, núvol -Núvol o boira que baixa de la muntanya i amenaça pluja. ‘Aquests núvols espantavailets ens faran la guitza’. No en parlen ni el DCVB ni el DIEC2, sí, en canvi, el DECLC, on Coromines hi afegeix la marca + que indica «mots catalans no registrats fins ara en els diccionaris». Però fora de dir d’on l’ha tret («addenda de Fontserè al Diccionari Ortogràfic [de Pompeu Fabra]»), no en dóna cap explicació.»
Veny, Llengua Penedès, 89: «L’obra de Sadurní... mostres d’expressivitat, com l’espantavailets... ‘núvols grossos que porten mal temps’».
