m. | meteor. | |
Núvols grossos que porten mal temps.
DCVB. ESPANTAPORQUERS. m. Núvols baixos, densos i foscos, que apareixen cada matinada a l'horitzó de les valls pròximes a la mar i desapareixen quan el sol escalfa (Baix Penedès). Diu que els porquers interpretaven aquests núvols com a senyal de pluja i els prenien com a pretext per a quedar a la masia.
Manent, Núvols Penedès, 45: «Espantaporquers: Núvols grossos i verticals, que surten vers l’octubre o a l’hivern i que duen molt de fred o mal temps. Devien espantar els sagals que duien els porcs a pasturar. Recollit a l’Arboç que ho havien sentit dir a gent de muntanya (Pla de Manlleu), Avinyonet, Banyeres (recollit també de gent de muntanya), la Bisbal, les Cabanyes, Canyelles, Font-rubí, la Joncosa, Moja, Pla del Penedès, Puigdàlber, Sabanell, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Jaume dels Domenys, Sant Marçal, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Torrelavit, Torrelles de Foix (sortien a mar per espantar els qui a les quatre del matí mataven el porc), Vilobí i Vilafranca.»
Veny, Llengua Penedès, 89: «L’obra de Sadurní... mostres d’expressivitat, com l’espantaporquers... ‘núvols grossos que porten mal temps’».