ESCUDELLER
m. | ||
1. ofici. El terrissaire que fa escudelles.
2. cobert. Recipient per a servir menjar, brous preferentment.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Martí Soler, Carrers Vilafranca: «... un escudeller –terrissaire (és a dir, un escudeller que també feia olles, plats i peces de ceràmica blanca».
CITACIONS LITERÀRIES:
Mata Racó, Mons, 131: «Cremaren tots los trastos de la casa i una bóta de vi que hi tenia, espatllaren tots los escudellers de la casa.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ESCUDELLER m. || 1. El qui fa o ven escudelles, plats i altres atuells de terrissa (Camp de Tarr., Mall.).
