ESPIGALL
m. | bot. alim. local. | |
A Vilanova i rodalia, ↑brotons, brots tendres de les cols.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ESPIGALL m. || 1. Brot tendre i aponcellat de les cols i altres hortalisses a punt de florir, i que sol menjar-se ensiamat (Barc., Tarr.).
Parés, Parla col·loquial, 36: ESPIGALL. m. Flor que treuen al cap del caluix les cols i altres hortalisses. Brot tendre de les cols i altres hortalisses a punt de florir. Es menja com a verdura. «Ja és l’època dels espigalls. Si en vols, demà en faré una bona bullida.»
Parés, Parla col·loquial, 36: ESPIGALLET. m. diminutiu. Mateix concepte que espigall, però quan és més tendre, quan tot just comença a florir. Expressío popular. «Aquests espigallets són d’allò més tendres.»
Vinyals / Cuatrecasas, Parlar vilanoví, 7: «paraules i expressions vilanovines que hem recollit: els espigalls (brots tendres de verdura)».
CITACIONS LITERÀRIES:
Conxita Ventosa i Pinilla, apud Esquerda Vilageltrú, p 387: «la gana que passaven i els espigalls que havien de menjar, aquesta verdura d’hivern que es conrea als horts vilanovins, “tan durs i tan difícils d’empassar...”».
