EIXERMADA XERMADA
f. | agric. | |
Artiga, terra desbrossada per a poder-la conrear.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt. Vocabulario viña, 4: AIXARMADA. V. Xarmada.
Giralt. Vocabulario viña, 6: XARMADA. Superficie de un antiguo bosque o garriga en la que se ha plantado un viñedo.
Giralt. Vocabulario viña, 21: XARMADA. Residuos resultantes de la roturación del terreno.
Muntaner, Xató, 180: «Una xermada és una terra erma, una garriga, plena d’arbustos i brolla, que hom romp i neteja per conrear-la... xermada ve de la llatina EXEREMARE ‘eliminar la qualitat d’erma d’una terra’, que ha donat en català el verb eixermar i el seu resultat eixermada... Doncs bé, en el Penedès, les eixermades sempre han estat xermades, amb la pèrdua de la e inicial.»
Sadurní Vocab. vinyater: XERMADA: Dit de la terra xeremada, eixarmada, terreny de bosc que es desbrossà per a plantar-hi una vinya.
CITACIONS LITERÀRIES:
Certamen Literari Ribes: «Si, amb la forca a la mà, el cor ja li fugia a la xarmada!»
Vidal Valenciano G., Vida en lo camp, 297: «los cants dels treballadors tornant de les xarmades».
ONOMÀSTICA:
Noms entitats:
Muntaner, Noms lloc Sitges, 252: «Els camps de secà artigats a la muntanya són esmentats al cafè de la Xarmada».
Toponímia:
Caselles Porcar Onomàstica Penedès: “Albinyana a través de la toponímia en el capbreu de 1562”, «la exermada del Capella... la axermadeta, exermadeta... la xarmada, la exermada den Stela...».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Aguiló dicc. XARMADA. (Urgell, La Segarra): tros de bosc, garriga, etc., que preparen per conrear-lo i sembrar-lo.
