ESPORGAR
v. tr. | vitic. | |
Treure pàmpols dels ceps amb la intenció de concentrar l’esforç de la planta en la producció de raïm.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Baix Penadès núm. 4 (1906), 21 d’abril: «s’esporga, que consisteix en treure tots els pàmpols de sota els raïms i alguns, pocs, de sobre d’ells»; «(esporgar) l’operació de treure tots els brots secundaris (cavalls) sortits en les brocades».
DCVB. ESPORGAR. v. tr. || 1. Tallar als arbres i arbusts les branques sobreres.
Giralt. Vocabulario viña, 28: ESPORGADURES. Residuos procedentes de la poda en verde.
Sadurní, Folklore II, 65: «Esporgar. Suprimir les fulles o els pàmpols entre la base de la verga i el primer raïm»
