BARGALLÓ
m. | bot. | |
La nostra palmera autòctona (Chamaerops humilis), abundant en les màquies i matolls del litoral, ha estat sempre matèria primera de la cistelleria.
COMENTARIS:
Carbonell Virella, Mata, coscó i bargalló, 38: «La GEC acaba dient que el bargalló és el margalló i que habita màquies i matolls litorals, a les illes Balears i des de Garraf cap al sud, essent I'única palmera autòctona d’Europa, amb una àrea de distribució mediterrània occidental. Els cors són comestibles i, de les fulles, hom en fa escombres i objectes de cistelleria. Hem d'afegir que els dàtils són coneguts per ↑pa de llop o ↑pa de guineu; maduren a la tardor, la seva carn és acerba i el pinyol és molt dur.»
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 199: «No valdria la pena parlar del bargalló, nom i planta prou coneguts al Penedès, si no fos perquè s’està introduint, i ja ha arribat a ser majoritari, el costum pervers d’anomenar-lo margalló... Potser ja és hora que al Penedès, la comarca on hi ha més bargallons, s’eviti aquest error.»]
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Virella, Mata, coscó i bargalló, 36: «El bargalló, amb les seves variants margalló i garballó, és una planta palmàcia, la Chamaerops humilis, coneguda en castellà per palmito o margallón. Pot fer d'un a dos metres d'alçària, però sol tenir el tronc davall terra; aquest tronc esta revestit de protuberàncies triangulars; les fulles (palmes) tenen la forma de ventall, amb pecíols agullonats, les flors són grogues i formen una panolla ramosa; el fruit és verd-vermellós.»
Font-Quer Plana, Francolí, 95: «Bargalló. Nom vulgar de Chamaerops humilis, l’única palmera europea. Arriba, en l’àmbit septentrional, igual que ho fa el garrofer, fins a Garraf.»
Miret Mestre, Ribes paraules «bargalló per margalló».
Muntaner, Bargallons i corralons: «bargalló i margalló son dues variants de la mateixa paraula i, d’acord amb la informació proporcionada tant per Alcover com per Coromines, son dues variants usades en territoris diferents dels països de parla catalana»; «Coromines diu que “en el Nord persisteix la forma amb incial b-: bargalló sentit a Benifallet per a una palma que en fan cabassos als marges de l’Ebre i ben coneguda aquesta forma a Tortossa... Des d’allí cap al Sud ha preponderat, des d’antic, una forma amb assimilació nasal margalló...“ Pel que fa a les Illes, per a designar el bargalló es fa servir la paraula garbaió, metàtesi ieística de la paraula usada al Principat... com a resum, el nom d’aquesta planta al Principat i a les Illes és la de bargalló..., al País Valencià la de margalló i hi ha una zona de transició ... en què es fan servir ambdues formes.»; «Diacrònicament, Coromines assegura que “totes les dades més antigues coincideixen a presentar la inicial b- i no m-.” I en una altre lloc anota que “bargallons s’hagi convertit modernament en margallons”.»; «Resumint, el nom primitiu del Chamaerops humilis va ser el de bargalló, nom que en la seva propagació cap al sud es va convertir en margalló, per haver sofert, diu Coromines, una “assimilació fonètica b-ns > m-ns”»
CITACIONS LITERÀRIES:
Teodor Creus Set contalles del temps vell, apud Tubau, Sempre més, 320: ««Lo bargalló només pa de llop dona, aspre i migrat; sols la palmera, dàtils».»
ONOMÀSTICA:
toponímia
Carbonell Virella, Mata, coscó i bargalló, 33: «Les plantes han originat topònims al Penedès, entre els quals cal esmentar la mata, el coscó i el bargalló, noms vulgars que en altres regions dels Països Catalans són conegudes per llentiscle, garric i margalló, denominacions desconegudes a les nostres contrades i que, per tant, no han originat cap topònim.»
Carbonell. Noms de lloc Vilanova, p 57: «Bargalló... l’any 999 apareix grafiat “ipso bargallone”... Aquesta pretèrita notícia del Bargalló ―nom popular penedesenc de la palmera nana Chamaerop humilis, coneguda en altres contrades per margalló―, ve confirmada posteriorment i en altres èpoques i a diversos llocs comarcals, especialment en el massís del Garraf per la seva abundància. Aquest fet ha determinat que quedin topònims del mot bargalló arreu del Penedès, doc. a Albinyana, Bonastre, Cunit, Gelida, Olivella, Ribes, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Martí Sarroca, Terrassola, etc., mentre no existeix cap nom de lloc que es digui “margalló”.»]
Carbonell. Noms de lloc Vilanova, p 272: «Escola el Margalló»
Miró Banach, El Marge, núm. 42, La Bisbal 2012, 12: «Del terme d’Albinyana procedeix el torrent dels Bancals, anomenat també... del Bargalló».
DCVB. Redol de cases agregat al municipi de Sant Esteve Sesrovires.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BARGALLÓ (amb ses variants MARGALLÓ i GARBALLÓ) m. 1. Planta palmàcia: Chamaerops humilis L. Es una palmera que es pot fer d'un a dos metres d'altària, però sol tenir el tronc davall terra; té el tronc revestit de protuberàncies triangulars; les fulles (palmes) en forma de ventall, amb pecíols agullonats; les flors grogues, en panolla ramosa; el fruit és verd-vermellós. 2. La soca i arrel de la dita planta (Canyelles).
