COCA DE VILAFRANCA
f. | alim. | |
És la típica “coca fina” elaborada a Vilafranca a base de farina, sucre, oli d’oliva, rovell d’ou i aiguardent.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Solé Bordes, Catànies, 66: «Les coques de Vilafranca, o coques fines, no són altra cosa que pasta de farina i ou, adobada i ensucrada però amb algun secret i característic component que les fa dolces tot i no mostrar pràcticament sucre al seu exterior.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Sagarra, Josep Maria de, a Memòries, apud Gil Via, Itinerari Vilafranca, 7: «Milà i Fontanals... vivia... en un catastròfic desordre de mals endreços, de forques de ceba i de coques de Vilafranca, que era la seva terra natal.»
Solé Bordes, Catànies, 61: «En altre temps, el tòpic de les coques era present en una anomenada turística i popular perquè, en realitat, la gastronomia i la pastisseria de la vila va molt més enllà de les coques fines o coques de Vilafranca, és a dir, coques adobades i ensucrades.»
ETNOPOÈTICA:
Estalella, Auca Forn Sant Joan: «Si per coses catalanes | barretines i sardanes, | per coses vilafranquines | cantirets i coques fines.»
Lidia Recasens a “Caga tió, a la penedesenca” La Fura, 23/12/16: «Caga tió, | avellanes i torró, | tu que m’ets padrina | caga una coca fina, | tu que m’ets padrí | caga torrons per mi!»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1 COCA. f. || 1. [...] Coca de pa: la que es fa de farina, oli i sucre, de forma rodona o llarguera (Vilaf. del P.).
