COLL DE MAR
m. | marin. | |
Onada grossa, entre la marineria de la costa penedesenca.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Virella, Carrers Vilanova, 39: «en el llenguate mariner de bona part del litoral català, les ones o onades grosses són desigandes colls de mar. Aquest tipus d’onades han donat nom a l’indret dels Colls.»
Mèlich, Glossari Calafell: «Coll de mar. Ona. Els pescadors de Calafell no diuen mai ona.»
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 201: «coll -Onada amb espuma al cim, ben distingible, que es produeix quan la mar està moguda. ‘Avui els colls vénen seguits, fa una mar horrible’. Amb el significat indicat no és al DIEC2, però sí, aproximadament, al DCVB: «Coll de mar: Onada amb molta força». I és, precisament, una de les poques paraules que el diccionari anota com a dites, concretament, a Sitges: «Costa de Llevant, Barcelona, Sitges, València, Alacant»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 2. COLL. || 6. Coll de mar: a) Onada amb molta força (Costa de Llevant, Barceloa, Sitges, València, Alacant).
