f. | constr. local. | |
A Vilafranca, típìca casa de treballador, caracteritzada per una portalada alta coronada per un arc de cercle, que dona entrada a uns baixos alts que serveixen de magatzem o de garatge, amb escala lateral per pujar al pis, reculat, amb finestra o balcó que dóna a la mateixa entrada, i amb eixida a un pati al darrere.
Estalella Avantprojecte estudis penedesencs: «la casa de l’obrer de Vilafranca, de tipus constant, esvelta i airejada... Els seus trets més típics i visibles són l’alta portalada, coronada per un arc de cercle; i l’entrada, amb escala lateral per pujar a un entresol amb finestra o balcó que dóna a la mateixa entrada.»
Martí Soler, Carrers Vilafranca, 57: «un típic exemple de les cases de comparets, cases humils, neoclàssiques, sense motius ornamentals i que té una planta baixa per a magatzem o cotxera i unes plantes superiors per a habitatge, i reculades de la façana per donar més altura a la planta baixa.» 156 «... cases anomenades de comparets a base d’una portada alta i acabada en semicercle que dóna entrada a uns baixos alts perquè passés el carro, fins la meitat del solar, pis i una escala lateral per pujar a l’habitatge»..
Eroles / Solé. Hist. postal Vilafranca, 21: «es van obrir nous carrers i es van construir bona part de les anomenades cases de rengle o de comparets».
Soler Garcia Campllonch, 16: «construccions modestes... denominades de comparets, que es distribueixen per tota la vila i que presenten encara elements de l’antiga relació residència-treball».