m. | alim. | |
Pasta seca, retallada simulant figures, molt típica de Vilanova i la Geltrú, però que en una pràctica escampada per la comarca, hom acostuma a penjar de les palmes el Diumenge de Rams.
Capdet, Particularitats Vilanova: «En pastisseria, també hi ha el nom de currotaco, mot registrat pel diccionari de l’Enciclopèdia amb la definició de ‘pasta seca semblant al carquinyoli, típica de Vilanova i la Geltrú’»
DCVB. CURRUTACO m. Espècie de carquinyoli fet d’ametlla molt picada. El nom complet d’aquestes pastes és currutacos de Vilanova i la Geltrú. «La palma... guarnida de dolços, de rosquillas i currutacos», Serra Calend. folkl., 100.
Solé Bordes, Catànies, 71: «la tradició d’ornamentar amb llaminadures les palmes i palmons que es beneeixen el Diumenge de Rams, però els pastissers de Vilanova encara elaboren per aquesta festivitat els populars currutacos, pastes fetes amb farina, ous i sucre, que formen figures de formes diverses, habitualment de referència infantil i que es creu que podrien tenir l’origen en algun cerimonial exvotiu o de prevenció de malalties».