Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova, 59: «palangre, en el sentit d’’embolic’, per analogia amb la facilitat amb què pot entortolligar-se la llarga enfilada d’hams que els pescadors d’aquesta especialitat calen en mar com a esquers perquè s’hi agafin els peixos. “Quin palangre!” seria, en l’argot de la gent de platja, equivalent a “quin embolic!”. I desfer el palangre allò que, en llocs de tradició tèxtil, seria desembolicar la troca, o sigui solucionar un problema complicat.»