CEPELL
m. | bot. | |
Nom penedesenc del bruc d’hivern, planta de flors rosades pròpia del sotabosc (Erica multiflora).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Virella, Mata, coscó i bargalló, 40: «del “bruc d’hivern”, que ací en diem xipell i cepell, noms populars que identifiquen una mateixa planta.»
Mestre Raventós, Avifauna Roqueta, 239: «Entre les planes del sotabosc és molt abundant el bruc d’hivern, també anomenat sepell o espantacriades (Erica multiflora)».
DCVB. SAPELL. m. Planta de diverses espècies del gènere Erica, principalment l'Erica arborea i l'Erica multiflora (Penedès).]
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. CEPELL. BRUC D’HIVERN. m. bot. Bruc de flors rosades, agrupades en inflorescències terminals molt vistoses, que s’obren al final de la tardor, que es fa en terres calcàries (Erica multiflora).
DIEC. BRUC. 1 1 m. Arbust o mata del gènere Erica, de la família de les ericàcies, de fulles petites i dures i de flors campanulades, sovint vistoses. 1 5 bruc d’hivern Bruc de flors rosades, agrupades en inflorescències terminals molt vistoses, que s’obren al final de la tardor, que es fa en terres calcàries (Erica multiflora). 1 9 bruc vermell Bruc d’hivern.
DCVB. CEPELL. m. || 2. Planta de la família de les ericàcies: Erica vulgaris (Tortosa, Maestr., Cast., Val.).
DCVB. CIPRELL. (i ses var. cipell, xipell, xiprell). m. Planta de la família de les ericàcies: Erica multiflora (Mall. Men.)
