CARRETILLA
f. | folkl. | |
Tipus de coet construït amb un tub de cartró d’uns quinze centímetres de llargada per dos centímetres de gruix, amb metxa i tro a cada extrem.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major Vilafranca, p 56: «Carretilla: material pirotècnic aque fa servir el Drac i els Diables... Un tipus especial de carretilla és la xiuladora, que fa un soroll estrident, se sol fer srvir de dia ja que fa menys espurnes i de nit no resulta tan vistosa.»
Vilà, Sitges festa major, 5: «empren un llenguatge que ens fa dir carretilles en lloc de coets dels canonets plens de substància explosiva que encenen els components del Ball de Diables».
Vilà, Sitges festa major, 28: «Carretilla. Tipus de coet construït amb un tub de cartró d’uns quinze centímetres de llargada per dos centímetres de gruix, amb metxa i tro a cada extrem.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Gaietà Vidal de Valenciano Festa Major Vilafr., p 14: «debian pagar lo castell de foch, y los cohets y carretillas del Drach y dels Diables, y la pólvora per los del Serrallonga.»
Tarrida, Caçador aucells: «―Veieu, és l’aucell que més m’agrada, comparo son cantar de notes i carretilles clares i harmòniques, al periodista quan canta la canya al govern..»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CARRETILLA f. || 2. Roda de focs artificials (Barcelona, Tarragona). || 3. Refilet o passada de cant dels ocells (or., Tortosa).
