CARN
f. locu. | anat. bot. alim. agric. | |
1. anat. Conjunt dels músculs del cos humà i de molts animals, especialment no incloses les vísceres.
2. bot. Part carnosa dels fruits o d’altres òrgans vegetals.
3. alim. Carn d’olla. Plat compost de carn, pilota, verdures, llegums, embotits i altres ingredients, bullits a l’olla.
4. alim. Carn bona. El magre de porc.
5. alim. Carn magra. Carn de porc.
6. agric. Carn de cuixa. Terra bona.
7. carn de canó Tropa inconsideradament exposada a l’acció de l’enemic.
locu. adv. En carn i ossos. En presència.
8. locu. Ésser carn i ungla. Dues persones, ésser inseparables, pensar, obrar, etc., com si fossin una sola persona.
locu. No esser carn ni peix: no esser ni una cosa ni l'altra, no tenir partit pres.
locu. posar tota la carn a la graella Arriscar en una empresa tot allò que hom posseeix.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. CARN f. Les parts musculars dels animals, considerades com a aliment. Carn bona: magre de porc (Penedès).
Amigó Onomàstica Tamarit, p 368: «Sovint se sent dir, per aquestes contrades, que era terra de carn de cuixa, expressió equivalent a terra bona».
ETNOPOÈTICA:
Fraseologia
«Qui menja la carn, que rosegui els ossos».
«Carn fa carn i vi fa sang».
ONOMÀSTICA:
Toponímia
“El mercat de la carn”, nom fig. carrer de Sitges.
arq, “El mercat de la Carn”, Vilafranca.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CARN f. I. Els músculs de l'home i dels animals (per oposició als ossos i a la pell). Carn viva: la part muscular que té sensibilitat. Carn morta: la que ha perdut la sensibilitat, sia per nafra o lesió, sia per cop o fregament. Posar carn: engreixar, augmentar de matèries musculars un cos. Pujar la carn: cobrir-se de carn, a poc a poc, una ferida. Carn de gallina: erecció anormal dels fol·licles de la pell, produïda pel fred o per la por. II. || 1. Les parts musculars dels animals, considerades com a aliment. Carn de pèl: la de conill, llebre i altres animals de pèl. Carn de ploma: la de gallina o d'altres aus. Carn blanca: la carn dels pits de gallines o pollastres. Carn negra: la de bou, xot i altres animals grossos. Carn bona: magre de porc (Penedès). Carn d'olla: la carn bullida amb altres ingredients per fer el brou de l'escudella (pir-or., or.). || 2. met. La part blana i comestible d'una fruita (per oposició a l'os o pinyol). III. || 1. La part corporal de l'home (per oposició a l'esperit). || 2. El cos humà com a residència de la concupiscència sexual. || 3. Natura humana, humanitat (per contraposició a natura divina). Loc. —d) Esser de carn i os: tenir la sensibilitat o les flaqueses pròpies dels homes en general. —q) No esser carn ni peix: no esser ni una cosa ni l'altra, no tenir partit pres.
Refr. —d) «Qui menja la carn, que rosegui els ossos»: significa que el qui gaudeix de la part agradable d'una cosa, també ha d'acceptar la part desagradable (or., occ., val.).—e) «Carn fa carn i vi fa sang» (or., occ., val., bal.).
DIEC. CARN. 1 1 f. Conjunt dels músculs del cos humà i de molts animals, especialment no incloses les vísceres. La bala li ha travessat la carn fins a l’os. 1 2 carn viva a) Carn que, en una ulceració, en una ferida, etc., conserva les propietats vitals. Se li ha alçat tota la pell: ensenya la carn viva. 1 2 carn viva b) La carn pròpiament dita. 1 3 en carn i ossos loc. adv. Un mateix, realment present. 4 entre carn i pell loc. adv. Sota mateix de la pell. 1 5 ésser carn i ungla Dues persones, ésser inseparables, pensar, obrar, etc., com si fossin una sola persona. 1 6 perdre les carns Aflaquir-se. 1 7 posar carn Engreixar-se. 1 8 tenir molta carn damunt Ésser gras. 1 9 tenir poca carn damunt Ésser magre. 2 f. Polpa 1. Una síndria de carn dolça i sucosa. 3 f. Carn recoberta de pell, aparença exterior del cos, especialment referint-se al color. Ensenyar la carn. Només porta una camiseta sobre la carn. Carns belles, blanques, fresques. Mitges color de carn. 4 f. Cara de dins del cuir. 5 1 f. Carn dels animals considerada com a aliment. Carn de vedella, de bou, de pollastre, de porc. Carn de pèl, de ploma. Carn rostida, a la brasa. Carn de l'espatlla, del pit. Carn picada. Extret de carn. Un peix de carn molt apreciada. 5 2 f. Carn dels quadrúpedes i dels ocells. Què vols per dinar, carn o peix? 5 3 carn d’olla Plat compost de carn, pilota, verdures, llegums, embotits i altres ingredients, bullits a l’olla. 5 4 carn magra Carn de porc corresponent a la cuixa, l’espatlla o el coll. 5 5 fer carn Un animal carnívor, fer una presa. 5 6 posar tota la carn a la graella Arriscar en una empresa tot allò que hom posseeix. 6 1 f. carn de canó Tropa inconsideradament exposada a l’acció de l’enemic.
6 2 carn sense ossos Càrrec de molt rendiment i poc treball. 7 1 f. Carn i certs productes dels quadrúpedes i ocells que l’Església catòlica considera com a aliment gras. Avui no es pot menjar carn, s’ha de menjar peix o verdura. 7 2 no ésser ni carn ni peix No tenir un caràcter ben determinat, no tenir idees definides. 8 1 f. Cos humà, natura corpòria. La resurrecció de la carn. L’esperit és prompte, però la carn és flaca.
8 2 tornar la carn a la terra Morir 1 1. 8 3 f. El cos com a habitacle de la concupiscència, de les inclinacions animals. Pecats de la carn. Els estímuls de la carn. Mortificar la carn. La carn és feble. 9 1 f. Natura humana, humanitat. El Verb s’és fet carn. 9 2 de carn i ossos [o de carn i os, o de carn] loc. adj. a) Subjecte a les misèries i febleses humanes. Soc de carn i ossos com tothom, i també em puc equivocar.
9 2 [de carn i ossos [o de carn i os, o de carn] loc. adj. b) Capaç de tendresa, de pietat, etc., per la consciència de la misèria de la natura humana. 9 2 de carn i ossos [o de carn i os, o de carn] loc. adj. c) Real, no fruit de la imaginació, s’aplica a persones o animals. La dona era de carn i ossos, i el que us he explicat ha passat de debò.
