m., f. | bot. | |
Noms penedesencs del càrritx, planta arundinàcia abundosa al massís del Garraf (Ampelodesmos mauritanica).
El carç ha estat de gran utilitat com a lligam de manats i garbes.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Virella, Noms lloc Olivella, 42: «La Carçosa. Turó... S’hi devia trobar carç (planta que en altres contrades és coneguda per càrritx), canya abundosa al massís del Garraf».
Mestre Raventós, Avifauna Roqueta, 239: «la carcera (Ampelodesma mauritanica), una de les més característiques del sotabosc de la muntanya del massís de Garraf»
Parés, Parla col·loquial, 36: CARÇ. m. Variant de càrritx «les darreres pluges han ajudat a créixer el carç»
DCVB. CÀRRITX m. || 1. Planta de la família de les arundinàcies: Ampelodesmos tenax (Mall., Men.). És cespitosa, de fulles molt primes i llargues, aspres i acanalades; es fa per boscs i cingles; s'empra per fer cordes, estores, vencills per a lligar les garbes, i també per a aliment de bestiar afamegat. Càrritx mascle: el càrritx més gruixat i més aspre. Càrritx femella: el més prim, que s'empra especialment per vencills. || 2. Vencills fets de la dita planta, per a fermar les garbes (Mall., Men.).