CALAR LA BÓTA
locu. | joc., local. | |
A Vilanova, fer volar un estel.
COMENTARIS:
Expressió analògica de l’acció pescadora de calar ‘tirar la xarxa’.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Rovira, Humor Vilanova, 33: «A les torratxes... calaven la bóta, o l’estel, o la grua, com deien d’altres».
Garcia Soler, Vida marinera, 97: «Una altra manera d’esplaiar-se... era calar la bóta..., com en deien de l’art de llançar els estels a l’aire lligats amb un cordill».
Puig, Calar la bóta, 195: «De fer volar l’estel se’n deia en l’argot local calar la bóta, frase desconeguda a la resta de Catalunya i que ningú no sabria interpretar en el seu sentit que se li donava. L’accepció de calar és clara i diàfana especialment en els pobles de la costa com el nostre. Els mariners, de submergir la xarxa en diuen calar-la; igualment ho apliquen a certs moviments de les veles valent-se de les cordes i és, per tant, ben lògic que, per extensió, d’endinsar l’estel dins l’espai, de fer-lo evolucionar amb un cordill com si es tractés d’una vela, en diguessin calar, calar l’estel. Encara avui, de l’entreteniment d’elevar globus de paper en diem senzillament calar globus.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Garcia Soler, Vilanova Carnaval, 346: «hi anaven a llençar a l’espai els estels, la bóta, com l’anomenaven els pescadors, amb gran competència davant un grup d’admiradors».
ETNOPOÈTICA:
Sadurní, Folklore I, 113: “Festes de Carnaval a Vilanova als anys 1875 i escaig”: «En comparsa molt formal | recorren la vila tota, | i al final calen la bóta | donant foc al Carnaval.»
ONOMÀSTICA:
“Calar la bota” Nom d’una secció de col·laboració a Serra d’Or d’Oriol Pi de Cabanyes.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. CALAR. 3. v. tr. Disposar (un ormeig) dins l’aigua per tal de pescar. Els sardinals són calats entre dues aigües.
