CALAR LA BÓTA
locu. | joc., local. | |
1 A Vilanova, fer volar un estel.
2 per ext. Calar globus.
COMENTARIS:
Expressió analògica de l’acció pescadora de calar ‘tirar la xarxa’.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Rovira Humor Vilanova, p 33: «A les torratxes... calaven la bóta, o l’estel, o la grua, com deien d’altres».
Garcia Soler Vida marinera, p 97: «Una altra manera d’esplaiar-se... era calar la bóta..., com en deien de l’art de llançar els estels a l’aire lligats amb un cordill».
Puig Calar la bóta, p 195: «De fer volar l’estel se’n deia en l’argot local calar la bóta, frase desconeguda a la resta de Catalunya i que ningú no sabria interpretar en el seu sentit que se li donava. L’accepció de calar és clara i diàfana especialment en els pobles de la costa com el nostre. Els mariners, de submergir la xarxa en diuen calar-la; igualment ho apliquen a certs moviments de les veles valent-se de les cordes i és, per tant, ben lògic que, per extensió, d’endinsar l’estel dins l’espai, de fer-lo evolucionar amb un cordill com si es tractés d’una vela, en diguessin calar, calar l’estel. Encara avui, de l’entreteniment d’elevar globus de paper en diem senzillament calar globus.»
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova: «Calar la bota és la manera específicament vilanovina de fer volar l’estel. “L’accepció de calar és clara i diàfana en els pobles de la costa... ha escrit Oriol Puig i Almirall. “Els mariners, de submergir la xarxa en diuen calar-la; igualment ho aplicaven a l’hora de provocar certs moviments de les veles valent-se de les cordes i és, per tant, ben lògic que per extensió d’endinsar l’estel dins l’espai, de fer-lo evolucionar amb un cordill com si es tractés d’una vela, en diguessin calar, calar l’estel”. La pràctica d’aquest entreteniment va generar un cert argot: de fer-lo rodar a mig aire en el sentit de les busques d’un rellotge, per exemple, se’n deia, per analogia, fer-li fer capbussons. De l’estel ―o grua― se’n deia bóta per la semblança amb els bocois que, en aquella platja de gran tràfec exportador del vi del Penedès, manufacturava el nombrós gremi de boters. Aquest calar la bota, o fer volar l’estel, des de les torratxes de les cases més que no pas des de la platja, va ser un gran entreteniment local, en especial al darrer terç del segle XIX. Més endavant, i fins que l’afició va anar desapareixent a causa de les precaucions legals en matèria de prevenció d’incendis, de l’antic entreteniment d’enlairar globus ―o bombes― de paper també se’n deia calar globus.»
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova: «... fins que l’afició va anar desapareixent a causa de les precaucions legals en matèria de prevenció d’incendis, de l’antic entreteniment d’enlairar globus ―o bombes― de paper també se’n deia calar globus.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Garcia Soler, Vilanova Carnaval, 346: «hi anaven a llençar a l’espai els estels, la bóta, com l’anomenaven els pescadors, amb gran competència davant un grup d’admiradors».
ETNOPOÈTICA:
Sadurní, Folklore I, 113: “Festes de Carnaval a Vilanova als anys 1875 i escaig”: «En comparsa molt formal | recorren la vila tota, | i al final calen la bóta | donant foc al Carnaval.»
ONOMÀSTICA:
Usos literaris
“Calar la bota” Nom d’una secció de col·laboració a Serra d’Or d’Oriol Pi de Cabanyes.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. CALAR. 3. v. tr. Disposar (un ormeig) dins l’aigua per tal de pescar. Els sardinals són calats entre dues aigües.
