CALÇOTADA
f.
| alim. | |
Menjada de ↑ceballots, ara més coneguts com a calçots.
COMENTARIS:
Segurament que hi pot haver un punt de “patriotisme local” en l’asseveració que va deixar escrita Pere Sadurní del paper dels arbocencs en les menjades de calçots, encara que en diguessin ceballots. Ara bé, no es tracta de difuminar el protagonisme vallenc en la difusió del nom dels calçots i del d’aquesta menjada, però, tanmateix, la pràctica de calçar devia ser força corrent en les feines agrícoles, com testimonia la citació que va fer el Dr. Emili Giralt d’un text de l’any 1907 referit a calçar els ceps.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Pere J. Girona i Trius: «calçar o descalçar els vegetals que ho necessitin...» dins Compendi d’agricultura moderna (1907), apud Giralt. Vocabulario viña, 35: CALÇAR. Aporcar. Formar un montículo alrededor de la cepa.
CITACIONS LITERÀRIES:
Sadurní, Retalls folkl., 143: «A l’Arboç avui encara continuen com a menjars típics les calçotades i les escalivades de carxofes. (Hi ha molts penedesencs que testimonien que les primeres calçotades de la província de Tarragona, foren a l’Arboç)».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CALÇOT m. || 4. Ceballot, ceba bifurcada o trifurcada (Valls).
DCVB. CALÇOTADA f. Menjada de calçots , generalment en colla festosa (Camp de Tarr.).
