CAMETA
f. dim. | ||
1. anat.. Cama petita.
2. pl. indust. local. A Igualada, conjunt de dos llistons de fusta de poc gruix, disposats en forma de X, que usen els blanquers per aguantar inclinada la post de ferrejar.
3. marin. Pal de fusta, acabat en forma de Y, on s'aguanta l'antena. 4. marin. Braçolí que penja d’un palangró.
5. Fer la cameta: fer entrebancar algú.
6. Fer cametes: posar en contacte la cama amb la d'un altre, per fer-se senyes secretament, o per acaronar-se.
7. m. pl. El que té les cames llargues.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Gabriel Comes a Recull de treballs 13, p 108 (Torredembarra): «palangre: ormeig format per un fil... d’on pengen uns braçolins coneguts amb el nom de cametes, proveïts d’hams.».
Vidal Urpí Parla cubellenca: «Fer la cameta ‘fer la traveta’».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CAMETA f. dim. de cama. I. Cama petita, en general. II. especialment: || 1. La part més prima de la cama, compresa entre el ventre de la cama i el peu (Empordà). || 6 pl. Conjunt de dos llistons de fusta de poc gruix, disposats en forma de X, que usen els blanquers per aguantar inclinada la post de ferrejar (Igualada). || 9. Pal de fusta, acabat en forma de Y, on s'aguanta l'antena (Costa de Llevant, Costa de Ponent, ap. Amades-Roig Voc. naveg.). Locucions: —c) Fer la cameta: fer entrebancar algú (val.). —d) Fer cameta: posar en contacte la cama amb la d'un altre, per fer-se senyes secretament, per acaronar-se, etc. (Palma).
