CAMALL, CAMAL
m. | folkl. | |
Peça adornada amb cascavells, que envolta el turmell dels components de molts dels balls del seguici festiu.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major Vilafranca, p 50: «Camalls: Banda de tela que va lligada a la cama sobre les calces o els pantalons. Les descripcions de principis de segle els indiquen de color vermell i clapats de cascavells. »
Bové, Penedès Folklore, 39: «Ball dels pastorets... Son vestuari per ço que toca a camalls»; 43 «Ball de figuetaires... camalls vermells amb cascabells».
Cuscó, Mirar parlar Penedès, 261: «... hom usa les analogies per a crear nous mots per a definir certs elements ... En el cas de la festa el tenim, relacionat amb la música, en els «camalls» de cascavells. El «camall» és la part de la cama situada entre el genoll i el turmell. Precisament allà on els balladors es posen els cascavells.»
Vilà, Sitges festa major, 26: «Camals. Unes peces del vestuari costumista lligades per sobre el turmell de cada cama. Consisteix en una tela de color vermell d’un pam d’alçada amb picarols cosits que sonen en saltar.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Cuscó, Mirar parlar Penedès, 261: «A Reus la paraula «camall» (aquest mateix 2016) encara s’usa per a parlar de tota la cama. I a La Granada del Penedès hem vist com els balladors en lloc de «camalls» o «camals» que s’usen indistintament (tot i que el «camal» és un terme que no es refereix a les cames sinó a les dues parts dels pantalons) parlen de «polaines».»;
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB CAMALL m. || 2. La part dels pantalons que cobreix la cama des del genoll fins al peu (Tarr.).
DCVB CAMAL m. || 1. Cadascuna de les dues parts d’uns pantalons o d’unes calces que cobreix una cama (Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Cast., Val., Eiv.). || 4. Tros de cuiro o de roba, de mig pam d'amplària, guarnit de picarols, que es lligava al voltant de la cama del ballador en certes danses populars (Pla de Bages, Pla de Barc.).
