GUIXOT
m. | alim. local. | |
Confit amb ametlla amb què s'agredien les comparses vilanovines pel carnaval.
COMENTARIS:
Aportació Oriol Pi de Cabanyes: «Guixot" ... és l´element llancívol (abans que el caramel i potser a manera de projectil més que no pas de sembra) a les comparses més primitives del Carnaval vilanoví...El confit (en castellà peladilla), és un dolç més fi, més de senyorets...Ja saps que els padrins repartien confits als bateigs...El guixot no. Jo diria que més que una variant del confit (hauria de portar una ametlla sencera dins) n´és un precedent primitiu (o una degeneració de menys cost per fer-lo més "de batalla"). El guixot és un grumoll de matèria ensucrada que té una superfície rugosa, amb arestes punxegoses com la clofolla de la castanya. El nom li ve, és clar, de "guix" perquè pel color i la textura, recordava aquest material. El guixot és un grum de pasta de sucre, de superfície no polimentada, irregular, de mida de castanya més que no pas d´ou. El producte devia ser fet de manera artesanal, no pas seriada. Per això dic que em sembla més primitiu que el confit (o més bast, més barat). O això és el que em sembla.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Parés, Parla col·loquial, 37: GUIXOT. m. Confit rugós amb ametlla. S’acostuma a menjar per Carnaval. Antigament s’usava per a la comparsa. Nom d’una comparsa. Expressió popular. «A la comparsera li regalaré una bossa de guixots.»
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova, 57: «guixot, m., confit de sucre blanc pastat com a guix, i revestint o no una ametlla. Tradicionalment, els guixots eren els projectils catapultats a mà, com avui ho són els caramels, en les simulacions de batalla típiques de les comparses de diumenge de Carnaval.»
Vinyals / Cuatrecasas, Parlar vilanoví, 7: «paraules i expressions vilanovines que hem recollit: guixot (confit amb ametlla)».
CITACIONS LITERÀRIES:
Garcia Soler, Vilanova Carnaval, 339: «Els confits són substituïts per guixots, moresc i arròs.»; 352: «... aquells temps en què una arrova de confits i d’ametlles ensucrades valia una ínfima quantitat.... Cap al 1880 començaren a aparèixer els guixots.»; 362: «A terra, tot són serpentines trepitjades i guixots esmicolats».
