CAGAMUTXO
m. castell. | bot. vitic. | |
Nom de la planta lleteresa Euphorbia lathyris, usada com a purgant.
COMENTARIS:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 200: «cagamotxo - Producte que els pagesos posaven en el raïm, quan encara era a la vinya, per a castigar els que robaven rams de raïm, ja que la seva ingestió provocava diarrees [...] Evidentment, és un castellanisme que correspon a la paraula cagamucho, nom castellà de la planta Euphorbia lathyris, que té un suc laxant.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. CAGAMUJA (i ses varians catapucia, cataprusa, cagamusa, cagamutxa, cagamutxo). f. Planta de la família de les euforbiàcies: Euphorbia lathyris.
EXEMPLES:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 200: «En aquest raïm, hi devia haver cagamotxo, m’ha regirat l’estómac»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. CAGAMUJA f. Planta herbàcia del grup de les lletereses, robusta, pròpia d’indrets ruderals, les llavors de la qual s’usen com a purgants (Euphorbia lathyris).
ETIMOLOGIA:
DCVB. CAGAMUJA: del llatí catapucia, ‘píndoles que es prenen sense dissoldre’. La forma catalana catapucia és un pur llatinisme; cataprusa ja presenta certa modificació popular; el canvi de cata- en caga- s'ha fet per etimologia popular de cagar, afavorida per les qualitats purgants de les llavors d'aqueixa planta. La forma cagamutxo és el cas més complet d'etimologia popular, car no sols hi ha la influència de cagar sinó que forma tota una locució (castellana, això sí): cagamutxo=caga mucho.
