CATÀNIA
f. | alim. | |
Ametlla caramel·litzada i coberta de pols de cacau.
COMENTARIS:
Solé Bordes, Catànies, 34: «´’l’esperit inquiet de Joan Trens feia sovint provatures i experimentava varietats d’elaboració. D’una d’aquetes en naixeria la idea d’encaramel·lar una ametlla i cobrir-la de xocolata. Eren els anys trenta, poc abans de la guerra civil, havien nascut les catànies. Tot i això, les seves filles en més d’una ocasió havien fet broma sobre el tema: tots sabien que el seu pare, el senyor Joan, era un home inquiet sempre a la recerca de coses noves, però quan algú insistia en la singularitat de les catànies no dubtaven a engiponar la història d’una ocasió en què no van sortir bé unes ametlles en no quedar prou garrapinyades i, per tel de poder aprofitar-les, el seu pare va pensar de cobrir-les amb pasta de xocolata.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Tothom 27/XI/1969: catanis ‘ametlles revestides de sucre cremat banyades amb pasta blanca i empolvades amb pols de cacau’.
CITACIONS LITERÀRIES:
Bosch Planas, Rambla vilafranquina, 45: «les celebèrrimes catànies que elaboraven a l’obrador de la xocolateria».
Miralles Eloi, Mossèn Trens: «el seu germà gran, Joan –el xocolater inventor de les saboroses catànies–»
Solé Bordes, Catànies, 25: «Pel que fa a la producció industrial... al Penedès ens hem quedat amb les nostre incomparables catànies».
ONOMÀSTICA:
Soler Becerro Vilafranca 1979-2004, p 90: «... es presenta oficialment la Cobla Catània».
ETIMOLOGIA:
Miralles Eloi, Mossèn Trens: «el capellà de cal Catani assegurava que aquest nom ―Catani―, provenia d’Itàlia... i d’aquí vindria després, suposadament el nom de catànies...».
