ARRAIXERIA
f. | carac. | |
Qualitat de ↑arraix, avarícia, garreperia.
COMENTARIS:
L’arraixeria és un nom aplicat al Penedès a l’avarícia, un dels set pecats capitals, per al qual hi devem tenir una especial debilitat, vista la creativitat lèxica que ha originat. El nom d’arraixos (dits, també, raixos), serveix, doncs, en el nostre parlar, per a designar les persones avares, gasives, agarrades, mesquines, garrepes, cobdicioses, cagalatxes, insolidàries... i, amb molta de raó, Gaietà Vidal i Valenciano blasmava un personatge així, tot dient-li «Arraixot, més que arraixot! ¿Que et penses que t’aprofitaran de res les grogues quan t’hagen ficat al calaix? ¡Hereu i agarrat! ¡Vergonya me’n donaria!», en denúncia de l’acumulació compulsiva de monedes d’or, tan ben retratada en el refranyer: «L'arraix és com el porc: no aprofita sinó mort».
INFORMACIÓ LÈXICA:DCVB. ARRAIXERIA f. Avarícia, qualitat de arraix (Penedès).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
