CAPFERRADA
f. | bot. | |
Nom de diferents espècies de plantes del gènere Centaurea, similars als cards, de vegades valorades per les seves flors, però que també són bandejades com a males herbes.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. CAPFERRADA. f. Planta de les espècies Centaurea scabiosa i Centaurea collina (Baix Penedès, Alt Camp de Tarr.).
Bàyer / Guasch, Itineraris Gaià Foix Anoia, 102: «veiem diferents plantes ruderals com... algun gratabous, conegut a determinats llocs del Penedès, Alt Camp i Anoia amb el nom de capferrada, mentre que per la banda de la Segarra hom l’anomena capçuda.»
Giralt. Vocabulario viña, 44: CAPFERRADA. Carthamus lanatus (sinònim Centaurea lanata).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. CAPFERRADA. f. Herba perenne de la família de les compostes, de fulles pinnatipartides i de capítols grocs solitaris, força grossos i envoltats de bràctees espinoses, amb totes les flors tubuloses, les perifèriques més grosses i vistoses, pròpia dels camps de cereals i indrets propers (Centaurea collina).
DIEC. GRATABOUS m. Herba de la família de les compostes, de fulles pinnatipartides i de flors purpúries en capítols apicals, envoltats de bràctees terminades en un apèndix ciliat, bru o negrós, que es fa a les pastures i a les messes, sobretot a muntanya (Centaurea scabiosa).
DCVB. GRATABOUS m. Planta composta tubíflora de l'espècie Centaurea scabiosa, freqüent en llocs incultes (Fabra Dicc. Gen.).
