BOTA
f. adj. | joc. local. vitic. adob. joc.folkl. | |
1 vitic. Recipient de fusta més llarg que ample, de secció transversal aproximadament circular, major en el centre que en els extrems, les bases del qual són dues peces de fusta i la superfície lateral està formada per dogues encorbades i acoblades mantingudes unides amb cèrcols de fusta o ferro, que serveix per a guardar i transportar vi i altres líquids.
· Bota agrera La que que conté vinagre..
· Bota del racó Nom que anomena la que guarda el vi millor.
· Bota amb cadireta. Bota grossa amb més de vint càrregues de capacitat que està aguantada per pilars.
· Bota ranciera La que conté vi ranci.
2 vitic. Mesura de capacitat per líquids, variable segons llocs i funció.
3 adob. Bombo. Recipient cilíndric fet de metall o de fusta, de bastant diàmetre amb relació a la seva altura.
4 joc. A Vilanova, nom alternatiu de l’estel, el tros de tela o cartró que, subjectat per un fil, s’enlaira a manera de joc.(↑Calar la bota). Bota d’embolic: l’estel amb un ganxo per enredar els fils dels altres.
5 folkl. Fer la bota. En el Ball de Cercolets, quan els balladors creuen els arcs per facilitar que un d’ells hi pugi i faci la figareta. moment en què els minyons creuen els arcs que duen fent una mena de cúpula enlairada on s’enfila l’àngel per fer el seu parlament.»
6 caract. Bota buida vinagrera. A Sitges, dona frívola, poc discreta en son parlar o en son obrar.
7 adj. Persona grassa. El botu i el prim.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Alcon Boters Vendrell, p 554: «La bota es compon de fons, testa, coll, ventre, bolo (tap per a tapar la bpota), doga de punt, cèrcol de testa, doga de fons».
Alsina Mesures, p 123: «boci m. mesura de capacitat per a vi, pròpia de Catalunya, igual en general a 4 mallals o 64 porrons.»
DCVB BOTA || 4. Cilindre de 8 pams de diàmetre per 15 pams de llargària, dins el qual hi ha unes antenes movibles que, mentres el cilindre volta, remouen les peces de pell i fan que aquestes s'impregnin de les substàncies d'adob (Igualada).
DCVB BOTA || 9. Bóta buida vinagrera: dona frívola, poc discreta en son parlar o en son obrar (Sitges).
DCVB BOTA || 8. met. Persona molt grassa i baixeta.
Giralt Vocabulario viña: 99. BÓTA AGRERA. Cuba con vino agrio o con gusto a agrio. «Per a les bótes agreres s’acostuma d’empleiar la potassa...» Josep M. Riba: Datos sobre el preu de producció del vi en el Penedès baix. Barcelona, 1908: 116];
Giralt Vocabulario viña. BÓTA RANCIERA. Cuba destinada a contener vino rancio
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova: «De l’estel ―o grua― se’n deia bóta per la semblança amb els bocois que, en aquella platja de gran tràfec exportador del vi del Penedès, manufacturava el nombrós gremi de boters».
Puig Calar la bóta, p 195: «es donava el nom de bóta als estels per la forma hexagonal de llur contorn que recorda, a un habitual a la barrileria, el perfil d’una bóta d’envasar vi.»
Sadurní Vocab. vinyater. BOTA AMB CADIRETA. Bóta de 20 càrregues de vi a 40, sostinguda per quatre pilars (pilans) i amb dos travessers paral·lels.
Vilà Sitges festa major, p 21: «Fer la bota és en el ball de Cercolets el moment en què els minyons creuen els arcs que duen fent una mena de cúpula enlairada on s’enfila l’àngel per fer el seu parlament.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Fórmula de repartiment
(Recollit a Vilafranca) «Una dona bota se’n va anar a la fonda i li van preguntar què volia per sopar» (aquí el dit del repartidor es para davant d’un dels jugadors, el qual ha de recitar una menjada que, repetida pel repartidor quedarà assenyalat qui ha de parar o restar eliminat).
ETNOPOÈTICA:
Fórmula de repartiment
(Recollit a Vilafranca) «Una dona bota se’n va anar a la fonda i li van preguntar què volia per sopar» (aquí el dit del repartidor es para davant d’un dels jugadors, el qual ha de recitar una menjada que, repetida pel repartidor quedarà assenyalat qui ha de parar o restar eliminat).
Locucions
«Semnlar el boto i el prim»: Beneyto / Solé Locucions, p 252: Aplicat a una parella de poques llums, que sempre fa bestieses. És forma infantil però que empràvem a Vilafranca en els nostres anys d’infantsea [...] La seva etimologia és amb tota certesa la parella de còmics cinematogràfics Stan Laurel i Oliver Hardy.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Alsina Mesures, p 124: «Segons la capacitat i les característiques, existeixen diferents tipus de botes, com ara la: congrenyada, florida, negrera, ranciera, del racó, vinagrera, maresa, de mena, blanquera, aiguardentera, agrera, de cadireta, de fusta grossa ...bordelesa,... xeressana, carressana,... portuguesa,... holandesa... etc. (i, també, barril, barrica, bocoi, as de copa, barral, barraló, barralonet, tonell, boteta, quint, quarterola, carretell, castanya, dècim, indià, malagueny, nvarro, octau, quart català, pipa). Cal notar qure algun dels darrers noms són relacionats amb els llocs d’exportació. La bota és anomenada també bot.»
DCVB. BOTA f. || 1. Recipient de fusta de forma aproximadament cilíndrica, amb les bases formades per dues posts circulars i amb els costats composts de dogues corbades i sòlidament unides per cèrcols de fusta o de ferro, que serveix per contenir vi o altres líquids i té una cabuda variable de quatre càrregues en amunt. [...] a) Bóta agrera: bóta que dóna regust al vi (Sta. Col. de Q.)... b) Bóta candiota: bóta no gaire gran, que està posada dreta damunt un peu i té l'aixeta a la part inferior; c) Bóta congrenyada: bóta de gran capacitat, que té per cèrcols de subjecció quatre robusts congrenys de fusta i que en un dels seus fons té una obertura per on entra dins la bóta l'home encarregat de netejar-la (Mallorca).—d) Bóta de mena. e) Bóta maresa f) Bóta bladera: bóta per tenir-hi cereals g) Bóta sardinera: cubell per tenir sardines. h) Bóta vinadera: bota per tenir vi. i) La bóta del racó: bota relativament petita on se guarda el vi millor (Empordà, Vallès). Encetar la bóta del racó: fer una menjada festosa amb bon vi. || 2. Mesura de capacitat per líquids, equivalent a quatre mallals o vint-i-quatre quartons. || 3. ant. Mesura de capacitat que servia d'unitat per calcular la grandària d'una barca, així com avui se calcula en tones. || 5. Gran debanadora que hi ha en l'ordidor, i sobre la qual s'enrotllen les seccions o faixes de l'ordit a mesura que es va fent. || 6. El cilindre major de la carda, cobert amb el raspall metàl·lic anomenat guarnició (Barc., Mall.). || 7. La bolla més gran que les altres, amb la qual els nois tiren al clot en el joc d'olla (Bagà).
II. || 1. Recipient de cuiro empegat interiorment, amb un broc de banya o d'altra matèria sòlida, que serveix per dur vi o altre líquid i beure a galet (Andorra, Sort, Organyà, Solsona, Cardona, Gironella, Bellpuig, Lleida, Artesa, Gandesa, Tortosa, Morella, Val., Pego, Alacant). || 2. Bot de cuiro sencer (Bonansa). || 3. Fer bótes els líquids en ficar-los en els tifells: refluir per l'evacuació de l'aire contingut dins els tifells (Val.). || 4. Fer bótes: fer el bot; inflar els llavis en el moviment precursor del plor (Val.).
DIEC BOTA2 1 1 f. Recipient de fusta més llarg que ample, de secció transversal aproximadament circular, major en el centre que en els extrems, les bases del qual són dues peces de fusta i la superfície lateral està formada per dogues encorbades i acoblades mantingudes unides amb cèrcols de fusta o ferro, que serveix per a guardar i transportar vi i altres líquids, especialment de capacitat superior a quatre cargues. Una bota de vi, de vinagre. Una bota de sis cargues. Carro de la bota. 1 2 semblar una bota [o semblar una bota de set cargues] Algú, ésser molt gros. 1 3 bota congrenyada Bota grossa els cèrcols de la qual solen ésser de fusta en lloc de ferro. 2 f. Bot petit amb un broc per a beure-hi a galet. 3 f. Bombo. Recipient cilíndric fet de metall o de fusta, de bastant diàmetre amb relació a la seva altura, que forma part de moltes màquines. 4 1 f. Mesura de capacitat per a vi, equivalent a 64 porrons. 4 2 f. Mesura de capacitat per a oli, de valor variable.
