BOTA
f. | joc. local. | |
A Vilanova, nom alternatiu de l’estel, el tros de tela o cartró que, subjectat per un fil, s’enlaira a manera de joc.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova: «De l’estel ―o grua― se’n deia bóta per la semblança amb els bocois que, en aquella platja de gran tràfec exportador del vi del Penedès, manufacturava el nombrós gremi de boters».
Puig, Calar la bóta, 195: «es donava el nom de bóta als estels per la forma hexagonal de llur contorn que recorda, a un habitual a la barrileria, el perfil d’una bóta d’envasar vi.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. ESTEL. 4 2 m. Tros de tela, paper o plàstic mantingut estès amb una armadura lleugera que, subjecte al capdamunt d’un cordill, s’eleva i s’aguanta enlaire per la pressió del vent.
