ARRAIX ARRAIXA
adj. m. i f.
| carac. | |
Avar, molt aferrat als diners.
Intensiu despectiu: arraixot.
COMENTARIS:
(Fonxo Blanc): «Font i Sagué al seu Compendi d’història de Catalunya, i cito de memòria, l’empra en el sentit de sinònim d’ARRAIS: patró d’almadrava o alt oficial d’un exèrcit islàmic. ARRAIX, en el sentit d’avar o gasiu prou que és reconegut al DIEC de 2007. A DCVB, ARRAIX té el doble significat de patró de barca sarraïna, d’almadrava (en castellà ARRÁEZ) i d’avar (Penedès i Camp de Tgn). L’ètim és AR-RAIS: el patró... (que deuria ser gasiu en el repartiment de la pesca...) o el caporal (ARRAIS: caporal sarraí; com consta a la Crònica de Jaume I, en un episodi a Crevillent). S’hi esmenta “cara d’arrais”: cara terriblement seriosa (Mallorca). Potser l’original mot del món militar i mariner àrabs implica conducta molt rigorosa, estricte, massa seriosa i massa estalviadora... I la part esdevé un tot. Abastem tots els PPCC: la Crònica al País Valencià. La carota a Ses Illes i la garreperia a la unitat Penedès-Camp de Tgn. Però podem suposar que el pagès del Camp anava a mercat a Vila i l’esponja...
INFORMACIÓ LÈXICA:
Llorens, Ben nascuda, 247: «Mots purament de Vilafranca que també diu són: ... arraix en el significat d’avar, gasiu, agarrat, mesquí...»
DCVB. ARRAIX m. Avar, molt aferrat als diners (Penedès, Camp de Tarr.); «Lo meu amic és arraix com un jueu» (Vilafranca del Penedès).
DCVB. RAIXO, RAIXA. adj. Avarut (Penedès). «L'avi és molt raixo».
Aguiló Dicc. ARRAXOT. (Penedès) insult.
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà, Hores vagaroses, 95: «D’aquí li venia a ell l’ésser cautelós en els negocis i arraix per força, ja que les dissipacions de la seva encantadora flàvia l’havien reduït a un estat de forta economia. De l’esplendidesa en el gastar li calia, ara, anar amb comptagotes».
Aixalà, Vendrell Havana, 96: «els qui, per massa arraixos, perdien una ganga que ja tenien gorja avall»; «Si li haguessin donat els cent mil duros hauria estat encara pitjor! ―va fer un dels arraixos confabulats».
Bas, La Nari, 171: «i eren d’allò més arraixos els elements directius».
Llorens Com han estat i com som els catalans, ed. 1998, p 258: «No, no som llargs de donar, som agarrats, arraixos, afectes a treure els biaixos més que a gratar-nos la butxaca».
Ramon, Carro vi, 5: «Ja me’n podries pagar una copa, Sendo... No beguis, nen xic, que és un mal vici... Ets més arraix... Vaig per l’estalvi, que em vull casar.»
Vidal Valenciano G., Rosada d’estiu, 75: «Arraixot, més que arraixot! ¿Que et penses que t’aprofitaran de res las grogues quan t’hajan ficat al calaix? ¡Hereu y agarrat! ¡Vergonya me’n donaria!»
Vidal Valenciano G., Vida en lo camp, 61: «valga’m Déu i quina dona més arraixa».
ETNOPOÈTICA:
Refrany: «L'arraix és com el porc: no aprofita sinó és mort.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
AGUILÓ. ARRAIX. Tacaño (Camp de Tarragona) «un home que és més arraix que un ganxo de cercapou».
DIEC. ARRAIX ARRAIXA. adj. i m. i f. Avar, gasiu.
DRAE. Arráez (Del ár. hisp. arráyis, y este del ár. clás. ra'īs 'jefe'.). 1. m. Caudillo o jefe árabe o morisco. 2 m. Capitán de embarcación árabe o morisca. 3 m. Jefe de todas las faenas que se ejecutan en la almadraba.
ETIMOLOGIA:
DECat. ARRAIX. ‘patró de barca o nau’, de l’àr. ar-râ’is ‘el cap o capità (de qualsevol empresa)’ derivat de ra’s ‘testa, cap’... En l’acc. ‘avar, aferrat als diners’ (Penedès i Camp de Tarragona) no cal negar que es tracti d’aquest mateix mot (partint de la idea d’’home sever’, mall. cara d’arraix), però també hi contribuiria el sinònim racós, arracant (derivat de RECAR, RACAR).
