BRANDAR
v. | ||
1. intr. Moure’s d’un costat a l’altre una persona en caminar.
2. intr. Sonar les campanes amb un moviment oscil·latori.
3. tr. Fer sonar les campanes amb un moviment oscil·latori.
4. Brandar-la: a) Passejar-se. —b) Ballar o fer altres moviments vius.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Comes, Proa popa, 52: «Moviment fet per una persona que, en caminar, mou ostensiblement el seu cos d’un cantó a l’altre. Brandar és el moviment únic d’una embarcació a un costat o l’altre.»
Sabaté Mill, De prop I, 14 «Les campanes brandaven... Per brandar s’entenia qualsevol dels moviments de la campana».
DCVB. BRANDAR v. || 3. Intr. Moure's alternativament de banda a banda. || 4. tr. Moure alternativament de banda a banda. || 5. intr. Moure's alternativament i repetidament en sentits contraris (Empordà, Camp de Tarr.). || 6. a) intr. Sonar les campanes mogudes amb moviment oscil·latori (Empordà, Gir., Barc.);.—b) tr. Fer sonar les campanes donant-los un moviment oscil·latori (or.). || 8. Brandar-la: a) Passejar-se (Penedès).—b) Ballar o fer altres moviments vius (Penedès).
EXEMPLES:
DCVB. BRANDAR v. «Els senyorets són a brandar-la». «Mira com la branden!».
