GRIFI
m. | ofici. constr. | |
Ciment blanc.
COMENTARIS:
El nom usual de grifi per a designar tota mena de ciment blanc, procedeix del de la fàbrica vilanovina de ciment Griffi, modificació del nom de Grifi, que era el d’un fondo vilanoví a tocar de la masia del fabricant.
Carbonell Rovira, Humor Vilanova, 19: «...un jove de talent emprenedor, va llançar la idea de construir una fàbrica de ciment blanc, i no foren escassos els capitals vilanovins que van posar-se al seu costat. Aquella idea és avui la gran realitat de la indústria del ciment Griffi, que honora Vilanova i és admiració dels forasters.»; 157: «... ens ensenyà una fàbrica de ciment en miniatura, i ens digué que del fons del griffi en faria ciment blanc, nosaltres vam creure que... el seu fracàs era inevitable... degut a què crèiem que el blanc desitjat, s’enfosquiria com tots els ciments que coneixem... Els resultats tècnics foren esplèndids, i el ciment eixí tan blanc com ell en deia...»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aportació V. Carbonell: «“lo Torrent de Grifa” (1629) ... d’on prové el topònim Grifi (amb una sola f), paraula que fou utilitzada per a crear una patent de ciment blanc, però amb dues efes.»
ONOMÀSTICA:
Fondo del Grifi (Vilanova)
Carrer del Grifi (Banyeres, “perquè hi passaven els camions carregats de ciment”.
Carbonell. Noms de lloc Vilanova, p 228-231: «El Griffi ‘fàbrica de ciments blancs...; Pedrera del Griffi ‘lloc d’extracció de pedra calcària, que una vegada matxucada era transportada a la fàbrica de ciments blancs...; Fondo del Griffi. ‘barrancada que baixa ... amb el nom de “lo Torrent de la Grifa” (1629), o també “lo Torrent de Grífia” (1667), d’on prové el topònim Grifi (amb una sola f), paraula que fou utilitzada per a crear una patent de ciment blanc, però amb dues efes. Grifa és una forma antiga del nom propi Guifre, d’origen germànic. A Ribes existia la “coma del Grifa”. Grifa o Grifi són antropònims, és a dir, noms de lloc de procedència de persona».
ETIMOLOGIA:
Aportació Vicenç Carbonell: «Grifa és una forma antiga del nom propi Guifre, d’origen germànic. A Ribes existia la “coma del Grifa” (AHV, núm. 127, fol. 5, 1588; ONOM. IV, 398). Grifa o Grifi són antropònims, és a dir: noms de lloc de procedència de persona (V. C. V. Talaia, jul. 1972).»
