BENESTANT

adj.

Fon.: [benəs’tan]

Que viu bé, amb suficients recursos econòmics i socials.

INFORMACIÓ LÈXICA:

DCVB. BENESTANT. adj. Que està bé de recursos econòmics, que té prou per viure (Vilafranca del Penedès, Men.).

DIEC. BENESTANT. adj. Que gaudeix d’una situació en què es troben satisfetes les necessitats de la vida.

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014